Els hi suposem capacitat de gestió, de lideratge, d'elaboració de discurs i, fins i tot, de seducció. Aquestes capacitats els hi suposem simplement pel càrrec que ocupen, però als polítics d'alta volada, en aquest cas als Consellers, (de fet a tots els polítics, també als que ens movem entre vols gallinacis), els hi hem d'exigir credibilitat: aquella sensació que quan els escoltes no tens la sensació que et donen gat per llebre, que no t'aixequen la camisa. La loquacitat d'alguns polítics és, a vegades, la seva estratègia per atipar-te de paraules sense nodrir-te d'idees, de coneixement.
Són dos els Consellers del Govern d'Entesa de la Generalitat als que he tingut ocasió d'escoltar darrerament, d'escoltar-los de prop: Ernest Maragall el passat 30 de novembre, en la presentació a Girona de les Bases de la Llei d'Educació i a Montserrat Tura, el passat divendres dia 15 de desembre, en l'assemblea de l'Agrupació de Girona del PSC.
Ernest Maragall va venir a Girona per presentar les Bases de la Llei d'Educació, en una conferència a l'Auditori davant professionals de l'educació, sindicats, polítics i altres interessats. Amb el suport d'una presentació en power point, va desenvolupar un discurs, més enllà del què deia, inspirava credibilitat. La percepció que vaig tenir és que Ernest Maragall és un polític tot terreny, i en el terreny de l'educació el Conseller Maragall no em va fer pensar en el fet que ell no és un professional de l'ensenyament, com havia passat amb els seus predecessors.
Sempre a l'ombra de Pasqual Maragall, l'Ernest, el “tete” (com simpàticament l'anomena l'expresident de ficció), ha trobat, amb la retirada de l'activitat governativa -no de l'activitat política- d'en Pasqual l'oportunitat per lliurar-se de l'etiqueta del “germà” per esdevenir, com mai ha deixat de ser, només l'Ernest Maragall.
De les Bases de la Llei d'Educació, de la que m'agradarà escriure més endavant, em va agradar que Ernest Maragall destaqués que aquesta havia de ser una llei de País i que, en la seva intervenció, se'm fes present la síntesi de les tres prioritats que sempre defensava el President Maragall: educació, educació, educació.
La trobada amb Montserrat Tura, aquest passat divendres a l'assemblea de l'Agrupació de Girona del PSC, va ser més propera. De fet era un acte intern de partit, al contrari del Conseller Maragall, que era un acte públic i ell assistia en qualitat de Conseller. És directa i parla clar. Transparent, provocadora i autocrítica Montserrat Tura, rere la fragilitat que la seva presència dibuixa, té una solidesa encomiable. No endebades va ser una excel·lent -i enyorada per molts- Consellera d'Interior.
Ens transmet la solidesa del Govern d'Entesa, malgrat les gesticulacions de musculatura electoral dels socis de govern i, sobretot, destaca la capacitat de planificació i execució dels Governs Maragall i Montilla. També transpira, en el seu discurs, el seu catalanisme gens dissimulat, així com la necessitat de seguir avançant en l'Estat Federal, com a formula, a partir del ple desplegament de l'Estatut, per establir una convivència tranquil·la i positiva amb l'Estat.
És seductora la Consellera Tura, diuen molts. No estan equivocats, sedueix, però no hipnotitza, sobretot escolta i parla, dialoga planerament, de manera propera. Montserrat Tura ha estat alcaldessa, i es nota.
Són dos els Consellers del Govern d'Entesa de la Generalitat als que he tingut ocasió d'escoltar darrerament, d'escoltar-los de prop: Ernest Maragall el passat 30 de novembre, en la presentació a Girona de les Bases de la Llei d'Educació i a Montserrat Tura, el passat divendres dia 15 de desembre, en l'assemblea de l'Agrupació de Girona del PSC.
Ernest Maragall va venir a Girona per presentar les Bases de la Llei d'Educació, en una conferència a l'Auditori davant professionals de l'educació, sindicats, polítics i altres interessats. Amb el suport d'una presentació en power point, va desenvolupar un discurs, més enllà del què deia, inspirava credibilitat. La percepció que vaig tenir és que Ernest Maragall és un polític tot terreny, i en el terreny de l'educació el Conseller Maragall no em va fer pensar en el fet que ell no és un professional de l'ensenyament, com havia passat amb els seus predecessors.
Sempre a l'ombra de Pasqual Maragall, l'Ernest, el “tete” (com simpàticament l'anomena l'expresident de ficció), ha trobat, amb la retirada de l'activitat governativa -no de l'activitat política- d'en Pasqual l'oportunitat per lliurar-se de l'etiqueta del “germà” per esdevenir, com mai ha deixat de ser, només l'Ernest Maragall.
De les Bases de la Llei d'Educació, de la que m'agradarà escriure més endavant, em va agradar que Ernest Maragall destaqués que aquesta havia de ser una llei de País i que, en la seva intervenció, se'm fes present la síntesi de les tres prioritats que sempre defensava el President Maragall: educació, educació, educació.
La trobada amb Montserrat Tura, aquest passat divendres a l'assemblea de l'Agrupació de Girona del PSC, va ser més propera. De fet era un acte intern de partit, al contrari del Conseller Maragall, que era un acte públic i ell assistia en qualitat de Conseller. És directa i parla clar. Transparent, provocadora i autocrítica Montserrat Tura, rere la fragilitat que la seva presència dibuixa, té una solidesa encomiable. No endebades va ser una excel·lent -i enyorada per molts- Consellera d'Interior.
Ens transmet la solidesa del Govern d'Entesa, malgrat les gesticulacions de musculatura electoral dels socis de govern i, sobretot, destaca la capacitat de planificació i execució dels Governs Maragall i Montilla. També transpira, en el seu discurs, el seu catalanisme gens dissimulat, així com la necessitat de seguir avançant en l'Estat Federal, com a formula, a partir del ple desplegament de l'Estatut, per establir una convivència tranquil·la i positiva amb l'Estat.
És seductora la Consellera Tura, diuen molts. No estan equivocats, sedueix, però no hipnotitza, sobretot escolta i parla, dialoga planerament, de manera propera. Montserrat Tura ha estat alcaldessa, i es nota.
------------------------------------
pd1: interessant l'article d'ocasió d'aquest diumenge a Presència d'Antoni Puigverd Corrupció de menors.
pd2: el trajecte en cotxe entre Amer i Cantallops, passant per Olot, Besalú i Figueres, amb la Clàudia i la Irina (les meves dues filles grans) ha estat especialment agradable per la Garrotxa enfarinada per un tel de neu. La neu, ja ho sabem, fascina i encandila a la mainada.
pd3: emocionant sortida, la d'avui diumenge, a Santa Brígida (Amer) del Grup Muntanya de Sarrià de Ter (GMS). Ha estat el tancament del primer curs d'iniciació a l'escalada que han fet aquests primer trimestre una colla d'infants d'entre quatre i deu anys. Ha estat, per ells, el seu “bateig”, acompanyats dels veterans i els pares i mares... La sortida ha servit, també, per seguir amb la tradició del GMS de deixar el Pessebre. Només es pot estimar el País trepitjant-lo; se l'estima més contemplant-lo encimbellat als seus turons, muntanyes i pics.
pd4: Inauguració del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera
Tramuntana.tv
Canal Nord: 11 desembre de 2007
pd1: interessant l'article d'ocasió d'aquest diumenge a Presència d'Antoni Puigverd Corrupció de menors.
pd2: el trajecte en cotxe entre Amer i Cantallops, passant per Olot, Besalú i Figueres, amb la Clàudia i la Irina (les meves dues filles grans) ha estat especialment agradable per la Garrotxa enfarinada per un tel de neu. La neu, ja ho sabem, fascina i encandila a la mainada.
pd3: emocionant sortida, la d'avui diumenge, a Santa Brígida (Amer) del Grup Muntanya de Sarrià de Ter (GMS). Ha estat el tancament del primer curs d'iniciació a l'escalada que han fet aquests primer trimestre una colla d'infants d'entre quatre i deu anys. Ha estat, per ells, el seu “bateig”, acompanyats dels veterans i els pares i mares... La sortida ha servit, també, per seguir amb la tradició del GMS de deixar el Pessebre. Només es pot estimar el País trepitjant-lo; se l'estima més contemplant-lo encimbellat als seus turons, muntanyes i pics.
pd4: Inauguració del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera
Tramuntana.tv
Canal Nord: 11 desembre de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada