Concerts de Nadal

Proliferen, en aquestes dates, concerts de Nadal, generalment de música clàssica i corals... Si l'estiu és l'hora dels grans festivals, ara, per Nadal, els formats solen ser més petits i modestos, però no per això menys interessants.

El primer al qual vaig assistir va ser un concert a l'església de Cantallops a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà (OCE), dirigida per Carles Coll. Amb la petita església plena a vessar músics i director ens van fer pasar una tarda d'allò més entretinguda i, fins i tot pedagògica. Aquest concert és ja una tradició i, sense cap mena de dubte, una contribució del tot necessària a fer arribar la música arreu del nostre país. Va ser un bon concert, entretingut, a estones divertit, fins i tot entranyable... Les anècdotes d'aquell concert, que n'hi va haver i de divertides, tinc pendent explicar-les més endavant, a l'espera de l'arribada d'un parell de fotografies...

També ja és tradicional el Cicle de Concerts de Nadal de Sarrià de Ter, organitzat per l'associació Taca, que arriba enguany a la setena edició. Després del concert de corals, aquest dissabte hem gaudit d'un concert de música de cambra. Joves però molt solvents músics, l'Adur Ugalde i la Laura Pallàs, amb qui la Sira, anys enrere, també havia tocat: la Laura al piano, la Sira a la flauta travessera.

En aquests concerts nosaltres hi anem en família, tots cinc: l'Abril, la Irina, la Clàudia, la Sira i jo. L'Abril certament és encara massa petita, fet que ens obliga a la Sira i/o a mi a passar alguna estona fora de la sala o l'auditori per evitar que el seu malestar temporal contagiï els músics i el públic. La música només s'aprecia escoltant-la, com la lectura llegint... la mainada, doncs, en aquests concerts, tenen la possibilitat d'escoltar en viu i en directe bons concerts, potser modestos, però molt dignes.

No he anat, però, al Concert de l'OCE a l'Auditori Palau de Congressos de Girona. Hi va anar la Sira amb una seva amiga, també mestra... jo era al sopar d'empresa, en el què, curiosament, també hi va haver concrets...

Però aquest any, si n'he de triar un, em quedo amb el concert, de quatre cançons i un bis, que ens van fer, als treballadors de les oficines de la Fundació Plataforma Educativa, dotze nois d'entre 12 i 17 anys del CRAEI El Pedrenyal que gestiona la fundació on treballo i de la qua formo part. Van cantar dues cançons tradicionals (Dimoni Escuat i el 25 de desembre) i després van cantar, sobre la música de dues cançons més, dues cançons amb la lletra escrita per ells parlant del seu nadal (la devoció pels torrons i les derivades que la seva abundant ingesta provoca) i de la seva vida al centre (no sempre fàcil, realment dura moltes vegades, però sempre amb un punt d'esperança).

Aquest és el poder de la música: possiblement sense ser-ho del tot conscients, aquella mainada, adolescents que en altres ocasions voldries no trobar-te de cara, cantant treballaven el respecte i cooperació amb els companys, el saber estar, el català, les nostres tradicions, el compartir i, sobretot aprendre a assaborir un aplaudiment, quan la vida t'ha acostumat a rebre només patacades. D'acord, una flor no fa estiu i, ni molt menys voldria reproduir aquí la imatge edulcorada de l'emotiva pel·lícula Els nois del Cor, però que ningú els hi manllevi la flor d'un dia que un dia en van ben guanyar.

I el què potser un dia s'esdevindrà com un tradicional concert de Nadal més potser serà la moguda que es genera, des de fa un parell o tres anys, al sopar de les entitats que formen la Fundació Plataforma Educativa i que vam celebrar aquest divendres dia 21 (mentre la Sira era a l'Auditori). Per un costat alguns centres o serveis que s'animen a preparar versions de cançons nadalenques de caràcter descriptiu i reivindicatiu, per un altre la consolidació d'un grup de musica, creat a partir de treballadors de diferents centres i serveis de l'entitat, que ens ofereixen el seu concert anual, amb un repertori de versions gens menyspreable...

El Nadal, doncs, no és només temps de neguitoses compres i de copiosos àpats, també és temps d'escoltar música, la que els nostres pobles, viles i ciutats ens ofereixen aquests dies... així que pareu bé l'orella... i feu-la parar, també, als infants...

--------------------------------

pd1: Joan Ferran va escriure al diari El País l'article Algo falla en este país, que reprodueix al seu bloc. Pia Bosch, a partir del rebombori generat per les declaracions de Ferran, explora necessàriament el paper de la dona dins els mitjans de comunicació, en un article publicat al diari El Punt el dia 21 de desembre: Professionalitat i independència dels mitjans. La Pia, al seu bloc, també ens permet tastar el què va suposar la sessió de treball de la Convenció pel Futur: Mitjans de comunicació i poder polític

pd2: de la mà del bloc de Miquel Iceta us facilito la lectura de dos articles necessaris de Suso de Toro: Razón y sinrazón de Cataluña, publicat al diari El País el passat 17 de desembre i La pecera y el 'desapego', publicat a La Vanguardia el dia 22 de desembre.

pd3: m'ha agradat llegir al Periódico de Catalunya que s'han iniciat les obres a la Casa Masó de Girona: Girona converteix la casa de Rafael Masó en un museu. En aquesta casa hi han viscut, entre d'altres, els meus pares, fins just abans que jo nasqués, a principis de juliol del 1974. La meva mare pujava les escales, fins a dalt de tot, on vivien, amb mi a la panxa i arrossegant el meu germà, de llavors encara no 2 anys... De la vista del pis sobre l'Onyar en Just (Just M. Casero, el meu pare) en va fer referència en alguns escrits... Ara bé, el més lloable és la generositat de Narcís Jordi Aragó i de Mercè Huerta amb la ciutat de Girona i, en definitiva, amb la cultura i l'arquitectura; el seu gest, la seva cessió, permetrà a tothom visitar la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó.