L'amor, ho sabem, com les matèries primeres no és una font inesgotable d'energia; també és cert que té una alta capacitat de retroalimentar-se i, com l'energia, no necessàriament es perd sinó que es transforma; per això a voltes és perenne, a voltes caduc...
L'amor s'esgota com ho fa el dipòsit del nostre cotxe, s'esgota i es marceix com una flor si no es rega; l'amor s'esgota i es marceix i sobretot s'enverina amb les mentides que massa sovint volen salvar-lo...
De tot això canta Marlango a "Vete", una cançó que com un udol canta el dolor i, alhora, la determinació d'una decisió, d'un irrefutable imperatiu: vés-te'n!
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada