dimarts, 11 de juliol de 2017

Les lleis no escrites del procés


Les lleis regulen la nostra vida, la majoria de vegades sense que en siguem massa conscients i, encara menys, sense que les coneguem fins al més petit detall. Tampoc cal, n'hi ha prou en tenir clar que el seu desconeixement no ens exonera del seu compliment.

Les lleis, abans de ser escrites, han estat plantejades, debatudes, esmenades i aprovades pels parlaments que les legitimen (també treballades fora dels parlaments en processos participatius), i són aquests mateixos parlaments els que les poden modificar o derogar tal i com marca la llei... Però la llei, fins i tot la que marca com es fan i es desfan, en algunes ocasions és una nosa, un obstacle, i és llavors quan apareixen les excepcionalitats o, fins i tot, les lleis no escrites.

Sí, a banda de les escrites sabem que també hi ha lleis no escrites, de les que moltes vegades en som víctimes, ja sabeu, allò de les autolimitacions. Però també n'hi ha un altre tipus, de lleis no escrites, les que simplement s'apliquen sense que ningú les hagi ni tan sols mencionat.

Una de les lleis no escrites del procés diu que tant li fa que facin falta 2/3 parts dels parlamentaris per aprovar o derogar segons quines lleis (les precisament aprovades per com a mínim aquestes 2/3 parts del parlament), que n'hi ha prou amb la meitat més un si la causa s'ho val, i s'ho val si la causa la defensen com a mínim la meitat més un. Una il·legalitat?, com a mínim, segur, una drecera...

No sé fins a quin punt el procés se la juga en la seva pulcritud jurídica en el trànsit de la llei a la llei, no sé fins a quin punt aquest és un punt important, vital, pels partits que comanden el procés; no ho sembla massa, més aviat sembla que es permeti una certa llicència jurídica ("pecata minuta") avalada per l'excepcionalitat del moment, per la causa i pel clàssic "la fi justifica els mitjans".

De fet amb el procés en general, i ara amb el referèndum en particular, sembla voler aplicar-se la segona part de la "llei de la dona del cèsar", aquella part que insisteix sobretot que, a banda de ser-ho ha de semblar-ho. Vestir el referèndum d'una llei sembla que el fa legal, tot i que la llei pugui ser, i sembla que serà (quan s'aprovi) en el seu plantejament i ordenament, una il·legalitat.

És clar que aquestes lleis no escrites xoquen amb unes altres que més que no escrites semblen gravades a foc, immutables... i així anem, fent servir lleis d'escuts, quan no d'armes llancívoles! Fins i tot amb les lleis no escrites i les que semblen gravades a foc podem dir allò de "feta la llei, feta la trampa"!

Les lleis regulen la nostra vida i en massa ocasions ens la compliquen...