dijous, 22 de desembre de 2016

Bon Nadal en família, o no...


La dita ens mana per aquestes dates de Nadal, ovelles nosaltres, tornar al corral i l'anunci dels torrons fa tornar a casa, com per art de màgia, els familiars que viuen lluny; deu ser aquesta la veritable màgia del Nadal...

Aquests dies les trobades familiars són, per molts, un mal inevitable: ja sabem, haver de suportar les bromes pesades dels cunyats, afluixar la molla pels nebots que reciten el vers, resistir estoicament amb un somriure, postís si cal, la interminable sobretaula que en el millor dels casos es confon amb el berenar i en els pitjors enllaça amb el sopar, que res, picant alguna coseta ja farem...

A mi personalment els Nadals en família m'encanten, no conec altra manera de celebrar-los! I si m'encanten no és estrictament pel Nadal, sinó sobretot, he acabat deduint amb el pas dels anys, per la família!

I també amb el pas dels anys he acabat deduint que per viure un Nadal en família l'ingredient principal no és la família; bé d'acord, aquest podria ser un ingredient imprescindible, però només tenint família no se'n fa prou: cal tenir ganes de trobar-se, trobar-se al llarg de l'any i naturalment també per Nadal!

Per viure un Nadal en família cal, doncs, que els membres d'aquesta estiguin mínimament avinguts, que una certa harmonia en les relacions (entre germans, entre cunyats, entre cosins, amb els pares, amb els fills...) faci que tot flueixi o, com a mínim, que la trobada, com l'àpat, sigui de bon pair...

De tot això, i dels Nadals multitudinaris, parlàvem l'altre dia al Via Lliure de RAC1 amb en Joan Pera, en Rafel Nadal, en Tortell Poltrona i la Maria Cusó! Al capdavall, i aquesta també és part de la gràcia, hi ha tants Nadals com famílies...


Bones festes, siguin o no en família!