dimecres, 28 de desembre del 2016

Fer la independència


Un dia vaig sentir dir a l'Oriol Junqueras que ell el que volia era fer la independència; ho deia amb una naturalitat suprema, com si fer la independència fos bufar i fer ampolles, com qui fa una truita, com qui fa l'amor... i tots sabem que ni tan sols fer una truita és, si més no la primera vegada, bufar i fer ampolles!

Doncs res, fem la independència! I la farem seguint un full de ruta, recentment modificat, que dibuixa un procés en el que sempre estarem sota la legalitat catalana i la legitimitat del mandat democràtic que ha emanat del Parlament de Catalunya, per més que qualsevol legalitat catalana que evoqui la independència és i serà immediatament suspesa cautelarment i la legitimitat discutida, com a mínim, políticament.

Fem la independència amb un referèndum que avui ja està suspès; sí, podem considerar que injustament suspès cautelarment, però suspès al cap i a la fi, pel que no sembla tenir gaire més recorregut que la consulta del 9N... Ei, que no ho dic jo, que ho va dir, tot i que després es va autoesmenar, Mercè Conesa: "El referèndum potser no es podrà fer, hem de ser realistes". Ja sabem que en política no es pot dir el que penses, sinó el que convé...
A vegades penso que això del referèndum o referèndum s'hauria d'haver anunciat avui, 28 de desembre, doncs segons com me'l miro em sembla còmic, una enginyosa innocentada! No sé, diria que ni tan sols a l'Oriol Junqueras li deu fer massa gràcia això del referèndum o referèndum, sobretot quan semblava que aquesta ja era una pantalla passada...

De fet no tinc massa clar que la independència sigui quelcom que calgui fer, sinó simplement exercir, en cas que pensem i ens creiem que la tenim! És clar que exercir-la vol dir passar, sí o sí, pel conflicte, per la confrontació amb un estat espanyol que sempre, sí o sí, ens la negarà! I confrontació no vol dir sortir al carrer o fer una declaració institucional, vol dir una allau de desobediències, vol dir vaga general, vol dir aturar l'economia, vol dir acollonis la borsa, vol dir, superada de fa temps la via política, superar l'ara judicial per tornar a la negociació política...

En dies com avui tinc la sensació que això del procés, que no la independència, és una gran innocentada, el millor pretext perquè qui ostenta el poder no el deixi anar, no sigui que els independentistes que tenen pressa, els que diuen que ho són de tota la vida, els hi manllevin avançant-los per l'esquerra en unes noves (i temudes) eleccions, o encara pitjor, que els comuns guanyin (encara més) pes polític...

Però tampoc cal que em feu massa cas, i menys avui que és el meu dia, innocent jo, que fins i tot se'm resisteixen les truites, tot i que no per una qüestió d'ous, sinó de paella... En demanaré una als Reis, a veure si així podem fer la independència!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada