dilluns, 12 de desembre del 2016

De l'operació diàleg al 23D


El Partit Popular no necessita tornar a parlar català en la intimitat, però sí intimar amb alguns catalans, i també espanyols, per obtenir el mateix que va guanyar quan parlava en català en la intimitat: estabilitat parlamentària!

La vicepresidenta del govern espanyol va venir l'altre dia a Catalunya (que deu ser com qui va a les colònies!) i es va trobar amb els representants dels partits clarament no independentistes que estan a l'oposició al Parlament de Catalunya; el govern de Junts pel Sí es va ofendre, entenent que els va fer un lleig institucional...

Jo diria que el govern del Partit Popular tenia molt clar el que venia a fer a Catalunya, i quin rèdit en volia treure. De fet la seva "operació diàleg" no és més que un canvi de relat en la seva relació amb Catalunya, oferint ara la seva cara més amable, personificada amb Enric Millo.

La seva trobada amb el PSC i Ciudadanos per a tractar temes relacionats amb Catalunya tenia per objectiu donar un missatge als catalans no independentistes que el govern espanyol del PP també (sobretot) vetlla pels seus interessos, pels interessos de Catalunya i dels catalans (no independentistes).

D'altra banda també li va servir per enviar un missatge a la resta d'Espanya: Catalunya ens importa! Fins ara el missatge que semblava enviar era "Catalunya ens és igual!".

És aquest el relat que el PP d'avui, sense majoria parlamentària, vol imposar a Catalunya i a Espanya, oferint (imposant) un diàleg de sords, si fa o no fa el mateix que li ofereix el govern de la Generalitat.

De fet ara la pugna entre els governs espanyol i català és fer evident que l'altre és el no dialogant; fins ara el govern del PP rebutjava qualsevol tipus de diàleg, ara s'ofereix amb les seves condicions (res de referèndum), al mateix temps que el govern de Junts pel Sí s'ofereix també amb amb les seves aparents no condicions (referèndum o referèndum).

I si el govern espanyol del PP vol enviar un missatge als no independentistes, el govern català de Junts pel Sí també necessita enviar-ne un als independentistes catalans, que aquests dies pre-nadalencs es pregunten de nou si la CUP farà allò que esperen que faci, per sobre de tot: aprovar els pressupostos, que ja sabem que sense pressupostos no hi ha referèndum, una altra condició de Junts pel Sí, aquesta per l'imprescindible diàleg (i acord) amb la CUP.

Malament quan es parla molt de diàleg, i s'exerceix poc... o gens! Però ja sabem que en política és tan o més important semblar, en aquest cas que dialogues o que hi estàs disposat, que demostrar que ho fas. Escoltant segons qui sembla que a Catalunya ja siguem (quasi) independents, i que el govern d'Espanya dialoga...

Potser, però, tot aquest postureig se'n va en orris ben aviat, gentilesa de la "judicialització del procés", i es precipita una DUI o quelcom semblant, que això del referèndum (o referèndum) encara queda molt lluny, que el govern espanyol s'ha enfundat la pell de xai i part de la CUP sembla fer-se pregar de nou amb el maleit pressupost!

Si us plau, que arribi ja el 23D i la cimera pel referèndum, o el que s'hagi de discutir i, sobretot, aprovar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada