dilluns, 19 de desembre del 2016

Continuarà...


No ho facis!, li diuen...
Però és injust... respon ella.
Si ho fas et castigo!, l'avisa, o amenaça...
I és clar, quan dius que, amb o sense raó o amb les teves raons, que fer-ho té conseqüències, avises de les conseqüències: si ho fas, et passarà això, t'he avisat!

I ella, amb o sense raó o amb les seves raons, com hem fet tots nosaltres tantes i tantes vegades, ho fa! Ho fa sabent les possibles conseqüències, que no acceptant-les, llençant la pilota a la teulada de l'altre... Ho fa a pesar de les possibles conseqüències...

A vegades el càstigmés a veure amb el desafiament que l'altre ens fa, desobeint el nostre avís, o amenaça, que el fet en sí: et castigo sobretot perquè no m'has fet cas, no tant pel fet concret pel qual no m'has obeït, car jo, amb o sense raó o amb les meves raons, sóc la llei!

Diuen els experts que quan avises que una (mala) conducta tindrà conseqüències i informes de quines en concret seran, quan aquesta (mala) conducta es produeix no aplicar les conseqüències et desautoritza (si ets la llei) i reafirma la (mala) conducta.

És clar que les conseqüències s'han d'ajustar a la magnitud de la (mala) conducta i a vegades aquí és cometem el primer error; quantes vegades hem avisat d'unes conseqüències que, arribat el moment, no hem sabut aplicar? Si ho tornes a fet et castigo una setmana sense mòbil! Ho torna a fer, se li retira inicialment el mòbil però l'endemà el recupera...

Quantes vegades no ens hem trobat amb aquesta situació, en un o altre costat del conflicte?

S'hi troba ara la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que carregada amb les seves raons va desobeir l'avís del Tribunal Constitucional, que carregat amb les seves raons li va dir: si ho fas, si permets el debat i votació (l'aprovació va ser cosa dels diputats) de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, et castigo, car jo sóc la llei!

I ara està per veure si la desobediència va ser tal, si hi ha càstig o no i, en cas que n'hi hagi, quin serà: inhabilitació?

Amb aquest panorama el problema, el conflicte, que hi és i és evident, sembla més predestinat a enrocar-se i enquistar-se que a resoldre's; també és cert que hi ha qui viu més bé en el conflicte, qui, més que defugir-lo, l'alimenta doncs només el conflicte el sacia...

No ho facis! li diu, doncs sap que precisament perquè li ha dit que no ho faci, ho farà, tal com espera, tal com desitja i té previst...
No ho facis, li diu, i com més li digui més i més ganes tindrà de fer-ho... sobretot per veure la cara d'indignació de l'altre i assumint, com a mal menor, el risc de les conseqüències...

En aquesta història, com en aquest article, em costa trobar-hi un final, tancar-la... Quan això passa sempre podem recórrer al clàssic continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada