dimecres, 21 de desembre del 2016

Si tenim por, aquesta és líquida...


És molt llarga la llista d'atemptats que podríem comptar des del perpetrat a les Torres Bessones de Nova York de l'11 de setembre de 2001 fins al d'abans d'ahir a Berlín; també és llarga la llista de conflictes bèl·lics, de guerres, que segueixen actius: Síria, Ucraïna, Israel...

A vegades penso que estem immersos en una Tercera Guerra Mundial però que la manca de perspectiva ens impedeix i dificulta definir-la com a tal, la manca de perspectiva i també perquè les guerres i els conflictes han esdevingut líquids, com líquida ha esdevingut la nostra societat i també la nostra por.

Ahir vaig estirar un llibre de la meva modesta biblioteca que aquests dies necessito tornar a llegir: "Miedo líquido. La sociedad contemporánea y sus temores" (Paidós, 2007), sí, de Zygmunt Bauman. Fullejant-lo per sobre vaig topar amb amb aquests dos fragments de la part final del capítol "El miedo y el mal":

"El hecho de que en nuestros tiempos modernos líquidos necesitemos y deseemos vínculos sólidos y fiables más que en ninguna otra época anterior no hace más que agravar la anisedad. Incapaces de calcular nuestras sospechas y de dejar de husmear posibles traiciones y de temernos fruscaciones, buscamos -compulsiva y apasionadamente- redes de amigos y amistades más amplias: todo lo amplias que nos permita la agenda de números de teléfono de nuestro móvil, la cual, por suerte, adquiere aún mayor capacidad con cada nueva generación de dichos aparatos. Y mientras tratamos de cubrir todas las apuestas frente a posibles traiciones y, así, reducir nuestros riesgos, corremos otro tipo de nuevos peligros por otro lado y preparamos el terreno para más traiciones. Como ninguna carta es infalible, intentamos sacar todas las que podamos de la baraja.

(...) La línea que divide a los amigos para siempre de los enemigos eternos, antaño nítida y celosamente vigilada, ha quedado ya completamente desdibujada; agoniza en una especie de zona gris en la que los papeles asignados pueden ser intercambiados al instante y sin apenas esfuerzo. La frontera -o lo que queda de ella- cambia de forma y se traslada a cada paso. Todo eso se añade a la ya de por sí considerable confusión existente y envuelve el futuro en una niebla aún más densa. Y la niebla -inescrutable, opaca, impermeable- es (como hasta un niño le driá) uno de los escondites favoritos del Mal. Formada a partir de los vapores del miedo, la niebla hiede a mal."

En l'estat d'ànim d'aquests dies, d'aquests temps convulsos, hom podria pensar que fins i tot Bauman en aquest llibre publicat fa deu anys perd l'esperança ("El siglo que nos espera podría perfectamente ser una era de catástrofe definitiva"), però ell mateix ens deixa, just al final, un bri d'esperança ("Pero también podría ser una época en la que se negociase un nuevo pacto entre los intelectuales y el pueblo -entendido ahora como la humanidad en su conjunto- y se le diese vida") tot advertint-nos, això sí, que espera que l'elecció d'aquests possibles futurs segueixi estant a les nostres mans!

Seré aigua aquests dies, i líquidament m'enfrontaré a les meves pors, la majoria de les quals ben segur també són les vostres...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada