Carme Forcadell també vol pols!

Un funcionari judicial amb la carpeta "verda" del cas Forcadell. Foto: Núria Orriols / Diari ARA

Si no vols pols, no vagis a l'era, diu la dita.

Els primers insubmisos polítics al servei militar sabien perfectament les conseqüències dels seus actes d'insubmissió i malgrat les conseqüències es van mantenir ferms amb la seva decisió assumint-les plenament, naturalment a contracor i amb la voluntat de combatre-les.

Salvant les distàncies, les temporals i les polítiques, els diputats socialistes al Congrés que desobeiran la disciplina de vot, refermada en aquest cas per un controvertit acord del Comitè Federal del seu partit, diuen que assumiran les conseqüències del seu vot díscol, conseqüències que avui ignoren i que van des de la reglamentària multa econòmica fins a l'amenaçadora expulsió del grup parlamentari que han suggerit alguns barons socialistes hiperventilats.

Carme Forcadell ha estat informada oficialment aquesta setmana de la voluntat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra ella, en tant que presidenta del Parlament de Catalunya, per permetre el debat i la votació d'un tema (les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent) sobre el que el Tribunal Constitucional l'havia advertit que no podia fer. Diu la llei, i d'això se l'acusa, que això és desobediència i prevaricació, és a dir, no fer cas i desviar-se del seu deure, de l'obligació del càrrec que exerceix, segons interpreta el Tribunal Constitucional.

Carme Forcadell, com aquells insubmisos al servei militar o ara els diputats socialistes, era plenament conscient del que feia, quan ho va fer, i de les possibles conseqüències dels seus actes, no només pel preceptiu advertiment del propi Tribunal Constitucional també perquè així deurien advertir-la els propis serveis jurídics del Parlament de Catalunya.

Deia l'altre dia Artur Mas que "Com més querelles i accions judicials per fer-nos descarrilar portin a terme, més gran ha de ser la mobilització de la gent al carrer. Hem de mantenir el pols", és a dir, com més querelles millor, com més querelles, més mobilitzacions, com més mobilitzacions, més pols! La de Forcadell no és una carpeta (verda, pel que sembla...) més, és una de les grosses no en va és la segona autoritat institucional més important del país, després del de president.

Si no vols pols, no vagis a l'era, diu la dita, i Carme Forcadell vol pols! En volien també els primers insubmisos i la seva lluita, seguida per molts altres, no va ser en va, ans al contrari! En volen també els socialistes que no volen abstenir-se per investir Mariano Rajoy, tot i que prefereixen aixecar-ne el mínim, de pols, i en vol també, naturalment, Carme Forcadell, doncs el seu acte de desobediència, que ho és, és un vector més del pols que l'independentisme té amb l'estat espanyol, i viceversa...

A l'era, de fet, hi som tots i tots ben empolsegats!