En Josep té 54 anys i està a l’atur. En Josep ha treballat de manera quasi ininterrompuda durant més de 35 anys fent de comercial i transportista… La darrera feina va ser per una feina temporal, un contracte d’encara no dues setmanes, per la que va cobrar, com us podreu imaginar, una misèria.
El principal objectiu d’en Josep és treballar, treballar i sobretot cotitzar com a mínim durant 90 dies abans no compleixi els 55 anys. Cotitzar aquests 90 dies per ell representa poder accedir a una prestació menys precària en cas de no poder seguir treballant, i sobretot quan se li esgoti la prestació d’atur.
A banda de preparar-se per a treballar, en Josep, com tants altres aturats majors de 45 anys, s’han fet experts en la legislació que regula les prestacions i subsidis d’atur, doncs comprendre’n els requisits esdevé, fins i tot per als avesats en la matèria, un autèntic sudoku de nivell alt!
La immensa majoria dels aturats majors de 45 anys han treballat molt, i molt dur, fins que el mercat laboral, en crisi com l'economia en general aquests darrers anys, els ha escopit; ara la majoria d'aturats de llarga durada són, precisament, els majors de 45 anys.
Estem parlant, en general, de persones amb un nivell formatiu bàsic, que han treballat durant molts anys en un o pocs sectors i que són de difícil reciclatge; a banda de desesperats per no trobar feina, també es desesperen tot fent cursos de formació que els entretenen més que no preparen per a ser de nou actius al mercat laboral.
Però el que més preocupa als aturats majors de 45 anys, com en Josep, és el seu futur. Al bell mig del període crític de cotització per a la jubilació veuen com la seva precarietat no es conjuga només en temps de present, sinó que també ho fa en temps de futur: els subsidis, prestacions i fins i tot els salaris precaris d'avui faran més precària també la seva jubilació, per més que de joves haguessin cotitzat amb imports més elevats.
En Josep té un problema i ell ho sap, n'és ben conscient; però el dels aturats majors de 45 anys no és només un problema per qui estan en aquesta situació, és un greu problema social que afecta a tot l'entorn familiar, afectant no només a la seva economia, també, d'una manera sistèmica, a la seva salut i la de qui l'envolten.
En Josep té 54 anys, està a l’atur i el seu principal objectiu és treballar, i sobretot cotitzar, 90 dies abans no en faci 55! De moment encara segueix, seguim, cercant feina!
Article publicat al número 7 de la Revista Mirall en pdf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada