Jo no he viscut a la #CasaMasó, però quasi...

"No era la primera vegada que visitava la Casa Masó"... Així començava l'apunt que vaig publicar a finals d'abril sobre la visita que vaig fer a la Casa Masó pocs dies abans de la inauguració oficial de la seu de la Fundació Rafael Masó.

La darrera vegada que havia trepitjat la Casa Masó, i la primera amb ple coneixement de causa, va ser a la primavera de l'any 1998 quan, mesos abans de casar-nos amb la Sira, acompanyats de la meva mare, Maria Mercè Gumbau Reynalt, vam anar-hi a sopar.

En Narcís-Jordi Aragó i la Mercè Huerta ens van regalar un quadre d'ella de les Voltes d'en Rosés de Girona, quadre que lluïm amb satisfacció i gratitud a la sala d'estar de casa nostra... Ja aleshores vaig quedar meravellat de la casa i, sobretot, de les vistes de l'Onyar que ofereix a través dels lluminosos finestrals i vitralls...

D'entre totes les façanes de les cases que hi ha sobre l'Onyar els meus ulls sempre busquen la de la Casa Masó, sobretot la part més alta de la casa... Va ser allà on els meus pares, en Just i la Maria Mercè,  van viure des que es van casar fins poc abans que jo nasqués, a principis del juliol de 1974...

Jo no he viscut a la Casa Masó, però quasi... vaig viure-hi dins el ventre de la meva mare, fent-li més feixug l'exercici de pujar les escales fins al pis de dalt, moltes vegades acompanyant, quan no arrossegant, el meu germà, dos anys més gran, la compra i altres menesters...

Just M Casero a la Casa Masó l'any 1972.

La Casa Masó forma part de la meva geografia personal i familiar i, tot i no haver-hi viscut mai, em va encantar visitar-la setmanes enrere amb la meva mare... Brollava de records el dia que la vam visitar; i si Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, ens explicava la casa des de la figura de Rafael Masó, la meva mare feia paral·lelament, el seu propi relat personal i familiar, íntim, sobre les seves vivències i records en cada sala, en cada racó...

No són moltes les fotografies de l'arxiu familiar del pas de la meva família per la Casa Masó. Una de les fotos més boniques del meu pare, la que hi ha més amunt, és feta allà, com aquesta altra, també d'en Just i feta per la meva mare...

Per cert, avui fa 66 anys, el 5 de juny de 1946, que el meu pare, Just Manuel Casero Madrid, va néixer a Rossio ao sul do Tejo (Abrantes, Portugal), un altra geografia personal i familiar que caldrà redescobrir...

@fgrau presenta el seu llibre #TW1semana a la @bibemiliaxargay de #SarriadeTer

Vaig llegir el llibre "Twitter en una semana" volant entre Barcelona i Madrid. Foto: Roger Casero

La modesta comunitat piulaire de Sarrià de Ter tindrem el plaer de gaudir, el proper dimecres 6 de juny a la tarda, no només de la presentació del llibre "Twitter en una semana", sinó sobretot del seu autor, Francesc Grau... tot un luxe!

La presentació del llibre es farà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter...
Us ho perdreu?

Twitter és aparentment molt simple: 140 caràcters per dir el què vulguis! Però explicar Twitter no ho és tan!

L'any 2010 vaig publicar, al número 73 de la revista Parlem de Sarrià, un article sobre Twitter i el cert és que vaig necessitar molt més que 140 caràcters!

A més Twitter és viu i, com totes les eines web, evoluciona! I no tan en la seva essència, sinó en tot el què l'envolta. Amb Twitter em passar quelcom semblant del què em passa amb moltes altres eines: mai n'acabo de saber prou!

Ès per això quan vaig saber de la publicació, a principis de novembre de 2011, del llibre "Twitter en una semana" de Francesc Grau vaig afanyar-me a comprar-lo!

El llibre, inevitablement, té més de 140 caràcters, però és de lectura molt àgil i comprensible i esdevé una gran guia per a conèixer i, sobretot, millorar l'experiència de Twitter!

El llibre té, contingut a banda, dues virtuts:

1. l'autor, Francesc Grau, autodefinit com a "obrer de la comunicació i la relació entre persones", i... 
2. el format del llibre, repartit el 7 capítols, a raó de dia per capítol, essent el dijous el dia més llarg!

De manuals i llibres sobre Twitter n'hi ha molts, però de "Twitter en una semana" només n'hi ha un i és, sense cap mena de dubte, un dels llibres de referència sobre Twitter... un llibre que ha tingut fins i tot el seu propi "tour"!

Propera parada... Sarrià de Ter!

La la #love you de #Pixies, #minutsmusicals amb una de les meves #cançonsqueanimen

La la love you

[xiulets] yeah
i love you
i do
i love you

all i'm saying pretty baby
la la love you don't mean maybe
all i'm saying pretty baby

first base
second base
third base
home run

[xiulets] yeah
i love you
i do
i love you

all i'm saying pretty baby
la la love you, don't mean maybe
all i'm saying pretty baby

Pixies

Proposava El Món a Rac1, el passat dijous, cançons que animen...

La mobilització pel manteniment del transport escolar gratuït a #SarriadeTer en imatges

Aquest dijous 31 de maig de 2012 les famílies de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter ens vam mobilitzar, cridades per l'AMPA, en defensa de la gratuïtat del transport escolar... Aquest n'és un vídeo i les imatges (també a Facebook)...

L'AMPA de l'Escola Montserrat de #SarriadeTer ens mobilitza pel transport escolar!

Reproducció del comunicat publicat abans d'ahir per l'AMPA de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter:

A l'Escola Montserrat de Sarrià ens trobem amb una situació de greuge comparatiu amb relació als altres centres de la comarca: la nostra escola està allunyada del nucli urbà, en alguns casos a més de 40 minuts a peu, el que obliga a molts a fer ús del transport públic, no com a opció sinó com a obligació, i obliga també a fer ús del menjador, ja que és impossible que els nens i nenes surtin de l’escola i tornin caminant amb les 2 hores i mitja que tenim per dinar: les famílies som captives de la situació.

Una família de Sarrià amb dos nens sumarà pràcticament un cost obligatori de més de 200 €/mes amb la nova situació de pagament de l'autobús. Per això i per la manca de resposta de les administracions per buscar solucions a la nostra problemàtica us convoquem a mobilitzar-nos.

Convocatòria de mobilització: dijous 31 de maig

Volem el manteniment del transport escolar gratuït com a servei públic

Benvolguts pares i mares, tal com es va decidir dilluns (28 de maig) en l'assemblea general extraordinària de l’AMPA, us convoquem per al dijous (31 de maig) a una mobilització de tots els pares i mares de l'Escola per tal d'aconseguir cridar l'atenció dels responsables polítics davant la problemàtica del transport escolar.

Es tracta de fer un simulacre del que podria passar el curs vinent si, com es confirma, només la meitat dels alumnes facin ús del servei d'autobusos degut al seu elevat preu; com molts de nosaltres ja hem advertit, això provocarà un caos circulatori molt considerable; doncs es tracta d'això, de que tots els pares i mares pugem a les 5 de la tarda amb cotxe a l'Escola i provoquem un bon embús.

Paral·lelament, també us demanem que omplim els balcons i les finestres del poble amb llençols amb el lema: “L’accés a l’educació és un dret...” i afegiu la distància que hi ha des de casa vostra a l'escola a peu, es tracta d'emplenar el poble de rètols i pancartes reivindicatives.
De cares a la mobilització de dijous hem de tenir en compte el següent:

• Els nens i nenes hauran d'estar a l'autobús potser més d'una hora, ja que el col·lapse circulatori els impedirà desplaçar-se: cal que els prepareu una mica de berenar i una ampolleta d'aigua.
• Cal que entre tots fem que aquesta mobilització sigui seguida per tot el poble, ja que tots hi estem o hi estarem afectats directament o indirectament.
• En les properes hores, l'Ajuntament comunicarà una proposta de recorregut, que afegirem a la convocatòria, per tal de que anem el màxim de coordinats.
• Cal que entre tots demanem la col·laboració dels pares i mares dels alumnes de Sant Julià de Ramis i del Pont Major, tot i que la mesura no els afecta directament.

Junts, podem!
AMPA Escola Montserrat

1.000 cares pel Dia Mundial per l' #EsclerosisMultiple! #DiaMundialEM

Avui es celebra el Dia Mundial per l'Esclerosi Múltiple, una malaltia que es calcula que pateixen 2 milions de persones a tot el món. Una malaltia misteriosa d'origen i cura encara no coneguts, una malaltia invisible a la que convé donar-hi visibilitat!

És amb aquest objectiu que avui, aquests dies al voltant del Dia Mundial per l'esclerosi Múltiple, es fan activitats i accions per a fer-la més visible.

Accions com la "Les 1.000 cares de l'Esclerosi Múltiple", acció "on line" que vol posar en valor el relat de les històries personals dels qui pateixen aquesta malaltia així com missatges de suport... Una acció d'abast mundial!

A Catalunya la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) també celebra el Dia Mundial per l'Esclerosi Múltiple amb una conferència i taula rodona.

Més enllà de la commemoració d'avui un altre data de suport a l'Esclerosi Múltiple (EM) marcada en el calendari és el Mulla't, activitat que aquest any es celebrarà, si el temps ho permet, el proper diumenge 8 de juliol.

La FEM és l'entitat de referència de suport a les persones que pateixen EM, fent una tasca de sensibilització i captació de fons, d'atenció sòciosanitària i d'inserció laboral.

L'Esclerosi Múltiple no és invisible, les persones que la pateixen tampoc!

El #Barça post #Guardiola: punt i seguit esportiu, punt i a part social

El Barça post Guardiola em fa més por que una pedregada!

Entre l'anunci de la seva no renovació i la Final de la Copa del Rei, darrer partit oficial de la temporada, no només van passar molts, massa dies, també van passar moltes, massa coses!

Tot d'una l'entorn blaugrana es va enrarir amb declaracions de Laporta, les cullerades de Cruyff o els articles d'en Sostres...

Els interrogants sobre les derivades que poden venir al Barça post Guardiola són principalment dos: l'àmbit esportiu i l'àmbit social.

A nivell esportiu, a dia d'avui, el punt i seguit és molt evident: Tito Vilanova construirà el seu equip i estil futbolístic a partir de l'herència de Guardiola, que en part també és obra seva, encara que no en la darrera responsabilitat. El club ha escollit la millor de les opcions, també la més inesperada i sí, ments arriscada si no dóna fruits!

Tito Vilanova mereix la confiança de tota la culerada i, sobretot, mereix ser vist només com a entrenador... el seu perfil, també la seva vida com a futbolista i la seva relació amb el Barça és molt diferent de Guardiola; qualsevol comparació que vagi més enllà de la tasca d'entrenador és, d'entrada, injusta.

A nivell social, a dia d'avui, el punt i a part és molt evident. Amb Guardiola a la banqueta l'entorn crític del Barça estava adormit, hivernant, en "stand by", però amb la seva marxa l'entorn s'ha despertat i s'ha activat el "mode on". N'hem començat a veure mostres, i més que en vindran, vinguin o no els resultats positius!

Sandro Rossell ja no té Guardiola com a escuder, pel què ara haurà de ser ell, i la seva junta, qui haurà de fer un pas endavant per escometre els embats ja habituals provinents de la "caverna mediàtica blanca", pe`ro també de l'entorn ressuscitat!

Amb Guardiola dèiem que la mentalitat del culer havia canviat... Vés que tot plegat no hagi estat res més que un miratge... l'oasi de Guardiola!

La #MaratoPobresa se'n va, la #pobresa es queda! #sobrencadires

Serveixi aquest relat publicat ahir diumenge a l'Storify com a reflexió en veu alta sobre el debat generat arran de La Marató per la Pobresa i la crítica que ha generat!

El dia de la #MaratoPobresa, la veu dels que diuen: #sobrencadires

A Catalunya, una de cada 5 persones estem en risc de quedar fora de joc.
Sense casa, sense feina, sense menjar.

La 'Marató per la Pobresa' proposa fer front a aquesta xacra amb caritat.
Però no falten cadires, sobra cinisme.

La pobresa té responsables. Si recaptéssim els diners de l'evasió fiscal dels més rics obtindríem 9000 vegades els ingressos recaptats en una marató de tv3. Així que sobren capitalistes i sobra la violència que els empara.

No falten cadires.

La pobresa és íntrinseca al capitalisme i a la seva acumulació. La caritat potser neteja les consciències d'alguns. Però no ajuda, humilia. Aquesta falsa solidaritat tan sols perpetua les desigualtats.

El 27 de maig, nosaltres no jugarem el seu joc.
Caritat o solidaritat, consciència i lluita. Tu tries.

#sobrencadires

Un treball col·lectiu de:

Eudald Griera, Pau Llonch, Júlia Valencia, Guillem Celada,
Raquel Farràs, Gina Martín, Brahim ait Elhaj, Rosa Bernaus,
Albert Rosell, Josep Colom, Moi Martínez, David Mateos, Núria Roqué i Lucas Martín

Equip de vídeo: Pau Martí, David Datzira i Emma Giné
Música: Iol Cases i Arecio Smith

Sabadell, 19 de maig de 2012

A la #MaratoPobresa, li falten o li #sobrencadires?

Seguint amb el debat obert sobre la Marató per la Pobresa, comparrteixo aquest relat publicat a l'Storify: