La
hipòtesi és que, a priori, una
empresa amb una
bona salut mental hauria de plantejar
menys dificultats i resistències a l'hora d'
inserir una
persona amb alguna
malaltia o problema de salut mental.
D'entrada
l'interrogant que planteja aquesta
hipòtesi és
què entenem per
empresa saludable, i aquí la qüestió, definició a banda, és que de moment tenim
poca literatura i sobretot, i com va destacar dies enrere el
John Griffiths a la
jornada "
Ment oberta a la inclusió laboral" organitzada pel programa
Incorpora Salut Mental, tenim
poques dades del seu
impacte en les
empreses en particular i en la
societat en general.
Un
entorn saludable, deia
Griffiths, és aquell en el que la
cultura i l'ètica de l'organització protegeixen i
promouen, en el desenvolupament de la seva feina, el
benestar mental i físic de les persones que hi treballen.
Davant els
múltiples fronts des dels quals es pot
abordar aquesta qüestió, potser paga la pena partir d'una
visió més general, d'una de les
conclusions finals que es van compartir en la citada jornada: "
sense salut mental no hi ha salut", i a partir d'aquesta visió més
integral de la
salut, també la de les empreses,
incorporar la salut mental, si no s'ha fet encara, com un
factor més de la
salut laboral.
Ja fa uns anys l'enyorat expert
Pau Gabarrella reclamava arreu, també a
Girona, la necessitat que les
empreses vetllessin per la seva salut mental i la de les
persones que hi treballen ja que, com va subratllar
John Griffiths, passem pràcticament la
meitat del nostre
temps actiu a la
feina. És pertinent, doncs, interrogar-nos de nou:
és saludable el nostre lloc de treball?
L'
empresa, doncs, té una gran
responsabilitat en relació a la
nostra salut mental, que neix de la pròpia
cultura d'empresa i de com
estableix i defineix, per acció o omissió, les
relacions personals a nivell
professional de forma
vertical i horitzontal. Així doncs
l'empresa pot ser un impuls positiu de la nostra
salut mental, o un
desencadenant més d'algun
problema de salut mental... Sí, les
baixes laborals per depressió, angoixa o altres problemes de salut mental representen un
percentatge important de les baixes laborals totals i, per tant, també tenen un
notable impacte econòmic.
En aquest sentit és pertinent esmentar algunes de les
dades que
John Griffiths va compartir, entre les que destacava especialment aquesta: el
cost anual que suposen els
problemes de depressió relacionats amb el
treball és de
sis-cents vint bilions (amb b!)
d'euros anuals a Europa!
És a dir,
no tenir cura de la salut mental de les empreses (i dels seus llocs de treball, i de les persones que hi treballen) ens
surt molt car. Per contra,
invertir en programes de salut mental a les
empreses té un
retorn molt positiu, no només per a les
empreses, sinó també per a la
societat en general:
Griffiths va exposar un
estudi que xifrava un
retorn de nou euros per euro invertit en programes de salut mental en empreses de
cinc-centes persones treballadores.
La
hipòtesi és que, a priori, una
empresa amb una
bona salut mental hauria de plantejar
menys dificultats i resistències a l'hora d'
inserir una
persona amb alguna
malaltia o problema de salut mental.
El
veritable repte, però, és que les
empreses saludables no foragitin les persones que, pel motiu que sigui,
tinguin un problema de salut mental...
I sobretot
recordeu que, segons les estadístiques,
una de quatre persones tindrem, al llarg de la nostra vida,
algun problema de salut mental. Així que sí, vés per on, aquesta és una
qüestió que ens
toca de ple a
tots i totes,
no creieu?
I per acabar una
darrera pregunta: fins a quin punt nosaltres també
contribuïm (o no) a fer
més saludable l'empresa o
organització en la que
treballem?
