dimarts, 1 d’octubre de 2019

Avui és 1 d'octubre...


Avui és 1 d'octubre i, sí, estic treballant! No és una declaració de principis, simplement la meva realitat d'avui...

Avui sóc a Barcelona en una reunió de feina compartida amb companyes i companys de totes les comunitats autònomes. Semblaria una Conferència de presidents autonòmics, però a mi aquestes reunions, que fem habitualment un o dos cops l'any, sempre m'han fet pensar en un concurs de Miss i Mister Espanya! Entre nosaltres fem broma dient que només ens falta portar la banda: jo lluiria amb orgull la de Míster coordinador de Girona!

El nostre és un espai de treball molt impermeable als embats polítics i judicials, tot i que en els espais més informals a vegades aquestes qüestions transpiren una mica, just el necessari per poder-ne parlar, sense fer-nos mal...

Més mal, ens sembla, ens fem els catalans entre nosaltres, i ja no entre els extrems dels dos pols, sinó entre els qui se suposa comparteixen trinxera! Ara ja ens discutim pel matís, per la coma, i una petita diferència, un desencontre puntual, fins i tot anecdòtic, és guspira suficient per encendre qualsevol sobretaula.

Avui és 1 d'octubre i, com fa dos anys, entre les darreres detencions, les interessades filtracions, l'expectativa de la sentència i la proximitat d'unes noves (i enèsimes) eleccions, el clima social i polític viu de nou un inquietant crescendo.

No se'ns escapa que entre tant soroll, una part és, i serà, per a res! Més combustible a per a encendre's en qualsevol moment, per qualsevol desavinença...

Cap comentari:

Publica un comentari