A Catalunya hi ha pobresa. Aquesta és una afirmació que avui ningú pot rebatre; no en va finals de maig de l’any passat
Televisió de Catalunya va organitzar la
Marató per la Pobresa.
I a la pobresa poc a poc, aquests darrers anys, l’hi hem anat posant xifres i, sobretot, cares:
1 de cada 5 catalans és pobre, o explicat amb un xic més de precisió, un 21,9% de la població catalana viu sota el llindar pobresa, segons dades de l’INE.
Aprofundint un xic més sobre aquestes dades observem, també amb dades de l’INE, que la
població major de 65 anys és el col·lectiu
més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels
menors de 16 anys, amb un risc de pobresa del 23,4%. Focalitzant-nos en la
pobresa infantil, segons dades de l’INE, la FEDAIA i Unicef, a Catalunya
1 de cada 4 menors és pobre.
Totes aquestes xifres, recollides per la
Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, ens dibuixen un
escenari de present i futur preocupant, especialment per als qui tenen més futur, els infants i joves.
D’entre els
múltiples reptes que, com a País, tenim per davant, un dels més importants és, sens dubte,
invertir més i millor en els infants, vetllar per al seu òptim desenvolupament, la seva educació, el seu creixement.
A mitjans de juny
Unicef, juntament amb federacions d’entitats socials i d’infància europees, van fer una
crida als
ministres d'Ocupació, Afers Socials i Sanitat, reunits aquells dies a Luxemburg, demanant que actuïn i
promoguin mesures per reduir la pobresa i l'exclusió social de la infància.
Entre les mesures van proposar
potenciar totes aquelles polítiques que fomentin la inclusió, l’equitat i la reducció del fracàs escolar; mesures que no només han de donar
suport als infants de manera directa, sinó també a llurs
famílies i entorn.
En un
context, a casa nostra, de
retallades en l’acció social i l’educació són les f
amílies i els infants els qui més reben les conseqüències d’aquestes polítiques d’austeritat. La
Marató per la Pobresa, o d’
altres iniciatives com les promogudes pel
Banc dels Aliments i altres entitats socials, ajuden a
mitigar els efectes de la pobresa sobre els qui la pateixen, infants inclosos, però no poden ser l’única resposta per a combatre la pobresa en general i la infantil en particular.
El passat
19 de juliol de 2013 el
Govern de la Generalitat de Catalunya i més de 70 entitats socials van signar el
Pacte per a la Infància a Catalunya. És cert que el
Pacte per la Infància no neix per a
resoldre específicament la pobresa infantil, doncs té i parteix d’una
visió integral de la infància, però sí que ofereix, dins l’eix de “
prevenció del risc” i sobretot en l’apartat “
prevenció en les situacions de pobresa”, d
irectrius per actuar des del govern i l’administració per c
ombatre la pobresa infantil.
El
Pacte per a la Infància a Catalunya és fruit d’un
intens treball de consens, consulta, participació i negociació de tots els
agents vinculats al món de la infància (administració, tercer sector, col·legis professionals, agents socials, agents econòmics, entitats municipalistes i grups parlamentaris), però ara, que ja està aprovat, ha de servir de
full de ruta per a
aplicar les polítiques i accions que marca en cada un dels eixos en el que es desenvolupa.
És en aquest sentit encertada i oportuna la
crida que dies enrere va fer la
Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) a t
ots els signants del Pacte per la Infància per tal que
defineixin les seves mesures concretes abans d’acabar l’any.
L’abast del
Pacte per a la Infància a Catalunya va més enllà de la pobresa, doncs el pacte parla també d’educació, salut, família o mitjans de comunicació; però ben segur que aplicant i desenvolupant les mesures que preveu el Pacte per la Infància millorarem notablement la situació de la infància a Catalunya, minimitzant el risc de pobresa, oferint-los un millor present i, sobretot, oferint-los i oferint-nos tots un millor futur.
Article publicat a l'
Intocable Digital el divendres 2 d'agost de 2013.
