He superat la crisi dels 50?

Ara que ja tinc 51 anys, em pregunto si he superat la crisi dels 50... si és que n’he de tenir una. Perquè si no me n'he adonat, potser és que ha passat de puntetes, discreta, o potser és que ha optat per esquivar-me, pensant que ja en vaig tenir prou amb la crisi dels 40, que vaig anar tan avançat amb la dels 40, que aquella crisi ja va convalidar la dels 50...

Reviso les característiques de la crisi dels 50 en els homes: crisi d'identitat i reflexió sobre la vida, sobre el que hem fet i el que ens queda per fer; qüestionament de la parella i de les relacions familiars; competència laboral, respecte d'un mateix segons les pròpies expectatives, i respecte del talent jove que empeny; preocupació pel físic i sobretot per l'envelliment i, per descomptat, les inevitables revisions  i seguiments mèdics que s'inicien a partir d'aquesta edat...

Algunes d'aquestes qüestions no són específiques de la crisi dels 50, sinó que es poden manifestar en altres moments, i de fet en mi, algunes d'aquestes qüestions, es van manifestar en la dels 40... En tot cas, de moment segueixo sense ganes de comprar-me una moto gran ni tinc el repte de fer una marató, no he deixat la feina per obrir un "xiringuito" a la platja, tot i que sí que he canviat de feina, ni tan sols he començat a vestir amb camises hawaianes, que les que porto ja les tinc de fa uns anys...

He de reconèixer, però, que hi ha un factor que s'atribueix a la crisi dels 50 que em preocupa des de fa un temps, i té a veure amb l'envelliment i que em genera una certa contradicció: jo no tinc cap problema a anar sumant anys i accepto molt alegrament els 51 que ja porto viscuts, conscient que són més dels que em queden per viure; sí que tinc un problema amb les canes de la meva barba, que fa anys que mantinc a ratlla, perquè em tinc la impressió que quan poblen la meva cara en fan més gran del que realment soc. Això em fa ser víctima de la crisi dels 50?

A vegades penso que algun dia em reconciliaré amb la meva barba, que la deixaré créixer de nou, i potser llavors no hauré superat cap crisi d'edat, sinó que simplement m'hauré convençut que, finalment, la meva barba blanca no em posa més anys dels que realment tinc. Qui sap si aquesta serà una manera de superar la crisi dels 60, si és que en aquesta edat també es pateix una crisi existencial...