Així comença... "Aigües encantades"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre que quan el vaig llegir, ara fa 32 anys, no em va deixar indiferent; parlo de l'obra de teatre "Aigües encantades" (Edicions 62, 1992), de Joan Puig i Ferrater, una de les lectures obligatòries de COU del curs 1992/93, juntament amb "La bogeria" de Narcís Oller, "Somnis", de Guerau de Liost, "Sol i de dol" de J.V. Foix, "Antígona" de Salvador Espriu, "Bearn" de Llorenç Villalonga i "Vacances pagades" de Pere Quart.

L'obra de teatre retrata, en un context rural, el conflicte entre la tradició i el progrés, entre tot el que representa la tradició (la superstició, la submissió...) i el que representa el progrés (el coneixement científic, el pensament lliure...).

L'obra de teatre em va agradar tant que, uns estius més endavant, ja com a cap d'un agrupament escolta, vaig endur-me el llibre com a lectura compartida a la ruta d'estiu.

"Aigües encantades", de Joan Puig i Ferrater, és un llibre que comença així:

Acte primer

Sala espaiosa a casa de PERE AMAT. Al fons, la porta d'un corredor que condueix a l'interior de la casa. També al fons, a l'esquerra, una porta més petita amb dos esgraons al peu, que condueix a les golfes. A la dreta del fons, un gran armari dins el mur, on s'hi veuen fruites, roba de taula, servei de vaixella i demés coses pròpies. Al costat dret, un balcó i cadires. Al costat esquerre, la porta que dona directament a l'escala de l'entrada. En primer terme, una taula i un canapè de boga, contra la paret. Pels murs, quadres representant vides de sants. L'habitació fosqueja, és monòtona i severa.

Tarda avançada d'una festa d'estiu. Se senten tocar les campanes amb un so planyívol. Un mormol llunyà i apagat de cants i pregàries trenca el silenci de l'habitació.

CECÍLIA, sola, s'està asseguda prop del balcó, llegint. És una noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Vesteix i va pentinada amb molta negligència i originalitat. Després d'una pausa, se sent pujar les escales enmig d'un gran silenci.

CECÍLIA (deixant de llegir, però sense moure's): Qui hi ha?