Diu la tradició que el Pare Noel entra a les cases per la xemeneia, fet que a mi sempre m'ha intrigat molt, no només pel fet de ser una entrada poc habitual, més aviat incòmode i perillosa i, per a moltes cases, impossible, sobretot si la xemeneia és estreta o si al capdamunt hi porta un barret... És clar que no seré jo qui trenqui la màgia de Nadal.
També he de reconèixer que és més difícil d'explicar que un tió cagui regals; davant el tió, és més versemblant un Pare Noel baixant per la xemeneia. El Pare Noel d'avui, però, no entra per la xemeneia sinó per la porta del darrere, i em fa pensar (no sé si s'hi van inspirar) amb "L'home que treballa fent de gos" d'Els Amics de les Arts; no sé si m'enteneu, quan la mestressa "el porta al quarto de planxar...". Aquí el Pare Noel que entra per la porta del darrere diu que fa feliç a les noies, mentre els nois juguen a fora...
Publicada i coescrita pel músic, cantant de soul, compositor i productor Clarence Carter l'any 1968, fa uns vint anys The Black Crowes (qui, sinó!?) en van fer una magnífica versió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada