El 25 d'octubre de 1938 el mar va abraçar per sempre el cos, potser no l'ànima, de la poetessa i escriptora argentina Alfonsina Storni, a l'edat de 46 anys. Alfonsina Storni s'hi va llençar als seus braços des del moll de La Perla de la ciutat argentina Mar del Plata, afectada i operada per un càncer de pit, i deprimida per la difícil situació que estava vivint.
El seu tràgic suïcidi va inspirar el músic argentí Ariel Ramírez i el lletrista Félix Luna, que en record i honor seu van compondre la cançó "Alfonsina y el Mar". La lletra de la cançó evoca la bellesa del mar i l'enyor de la poetessa, amb una visió emotiva i melancòlica de la seva vida i la seva mort. El compositor Ariel Ramírez no va conèixer personalment la poetessa, sí el seu pare, que la va tenir de mestra.
Interpretada per multitud de músics, la primera persona que la va cantar, que li va posar veu, va ser Mercedes Sosa.
"Sabe Dios qué angustia te acompañó
Qué dolores viejos calló tu voz
Para recostarte arrullada en el canto de las
Caracolas marinas
La canción que canta en el fondo oscuro del mar
La caracola
Te vas Alfonsina con tu soledad
¿Qué poemas nuevos fuiste a buscar?
Una voz antigua de viento y de sal
Te requiebra el alma y la está llevando
Y te vas hacia allá como en sueños
Dormida, Alfonsina, vestida de mar"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada