Em sembla que a hores d'ara ja fa temps que la temptació ja no té forma de poma, ni cos de serp; o en tot cas la serp i la poma ara han pres altres formes i cossos, tot i que l'essència i la intenció són les mateixes.
En el panorama televisiu fa temps que conviu entre nosaltres una illa molt temptadora, un concurs en format de telerealitat en el que els participants, suposadament parelles, posen a prova la seva fidelitat i la de la respectiva parella, convivint amb nois i noies que tenen per missió temptar-los.
El veritable premi, més enllà de l'econòmic, no és la fidelitat sinó la possibilitat de seguir vivint de la bola, d'aquests productes televisius que se serveixen de "famosos" per omplir hores de televisió i pàgines de la premsa del cor.
L'altre dia, però, vaig veure un programa que gràcies a la intel·ligència artificial ha fet un pas més enllà: posar en dubte la lleialtat i fidelitat de la parella amb la recreació d'imatges falses, creades artificialment, del o la consort en acte deslleial.
És a dir, mentre a l'illa catòdica les infidelitats són, tant sí com no, físicament carnals, aquí també poden ser directament falses i del que es tracta és que el presumpte cornut, o cornuda, els hi doni veracitat o no... És a dir, en aquest format, a banda de la parella, també et pot enganyar el mateix programa.
I d'acord, això només és entreteniment, un joc televisiu, però no se'ns escapa, com veiem amb altres exemples més preocupants (suplantació d'identitat pel que fa al cos, la cara o fins i tot la veu), que el potencial per a fer el mal amb la intel·ligència artificial és directament proporcional a la de fer el bé...
Com amb tantes altres coses, el problema no és la tecnologia, sinó la mà que l'utilitza... Pel que fa al programa en qüestió, és evident que qui no vulguis pols, que no vagi a l'era!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada