Fills de puta!

A Quico Pi de la Serra li devem molt, i és possible que mai li sabem agrair prou la seva contribució a la música i a la cultura catalanes.

Li podem agrair, blues a banda, el seu estil directe i descarnat, dient les coses pel seu nom, si cal amb exabruptes!

I a més de descriure'ns l'home del carrer, fins a posar-nos-el davant com un mirall, sempre li podrem agrair la poderosa imatge d'un cel atapeït de voladors fills de puta que no ens deixen veure el sol! "Si els fills de puta volessin", canta Pi de la Serra, "no veuríem mai el sol"...

L'expressió és certament ofensiva, possiblement de les més ofensives que et poden escopir a la cara, doncs només els morts poden superar l'ultratge a la venerada mare que, com bé sabem, no en tenim més que una!

L'insult ha ressonat de nou, i amb força, després de la sentència del Tribunal Suprem pel judici del procés, emergint en algunes ocasions més de l'estómac que del cap, escopit en plena erupció volcànica.

El relat del meu pare, Just M. Casero, en el que explica el dia que una pilota de goma va rebentar-li l'ull a la manifestació per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia del 8 de febrer de 1976  també començava amb aquest insult: "Fills de puta, cridaven els que corrien al meu costat. No sé si els coneixia...".

Aquests darrers anys la lluita feminista ens ha fet canviar, entre d'altres coses, l'ús del llenguatge, passant del tradicional androcèntric al no sexista, però encara no hem eradicat aquest insult, clarament sexista, tot i la insistència del moviment feminista.

Estaria bé deixar d'insultar a les mares quan volem ofendre a la seva descendència, i sobretot deixar de fer-ho d'aquesta manera tant denigrant.

D'alternatives, si us hi pareu a pensar, en trobareu d'infinites...