Arribarà un punt que no casar-se, ni pel civil ni per l'església, serà "mainstream" i qui sap si llavors casar-se, sobretot per l'església, serà el més "in"!
Avui per avui no hem arribat, encara, a aquest punt!
Afortunadament avui ja no cal ni tan sols casar-se per a formar una parella, ni tan sols una família. El casament, ni civil ni religiós, ja no té l'exclusivitat del reconeixement social i cultural d'una parella, per bé que sí, amb majors garanties, el reconeixement el jurídic.
Els casaments civils aquests darrers anys han anat guanyant terreny als religiosos, procés normal fruit d'un procés de laïcitat, encara no del tot culminat, de la nostra societat.
A la meva vida tot indicava que, en cas de casar-me, havia de fer-no només pel civil, agnòstic confés com sóc des de fa anys, més pel fet que al seu dia no vaig fer la comunió... Però a l'hora de la veritat, i com molts de vosaltres ja sabeu, vaig casar-me per l'església... No pas per mi, sinó per ella!
Ara que ja fa 16 anys que em vaig casar a l'església Nostra Senyora de la Misericòrdia de Sarrià de Ter us puc assegurar que, malgrat seguir essent un agnòstic confés, si em tornés a casar amb la Sira em tornaria a casar per l'església!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada