Pau Viladiu in memoriam tot recordant Just M. Casero

Pau Viladiu a la Farinera Teixidor, seu del diari El Punt.

La setmana passada va morir Pau Viladiu Quemada, el dr. Viladiu, qui va ser l'oncòleg del meu pare, Just Manuel Casero, durant la seva sobtada i letal malaltia.

Més enllà del què la meva mare m'ha explicat aquests dies, he volgut relligar de nou les seves vides amb dos breus fragments del llibre de Jaume Guillamet "Memòria de Just" (Edicions 62, 1999), el primer en la seva relació com a Cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Santa Caterina (Viladiu) i de ponent de Sanitat de la Diputació de Girona (Casero), i el segon fragment en la seva relació, més enllà de l'amistat, de metge - pacient.

"Pau Viladiu recorda que el seu primer contacte amb el nou diputat de Sanitat va ser una reunió que va començar a les 7 de la tarda i va acabar a les 4 de la matinada, després d'haver parlat de quasi tot - poesia, emigració, llengua, sexe... - i haver descobert el sorgiment d'una amistat".

(...)

"Segons la seva formació i l'ambient familiar, les persones podien afrontar o no la mort, diu l'oncòleg. ``Vaig deixar que en Just em preguntés. Es va rebel·lar una mica contra la malaltia i la mort, però aviat es va deprimir molt fort, fins que el vaig esbroncar, perquè reaccionés. Va acceptar-ho, va obrir-se i va deixar-se anar. Va saber escoltar i fins i tot va mostrar-se superior emocionalment als qui el visitaven. El beneficiava veure que podia fer bé als altres´´.

Poc més de trenta anys d'aquests intensos moments el dr Viladiu, Pau Viladiu Quemada, ha mort després de molts anys de lluita i convivència amb la malaltia... Deixa un buit en els qui l'han estimat i estimava, però també molts records i vivències... I per qui no el vam conèixer personalment però l'apreciavem i apreciem, ens deixa part de la seva poesia publicada en el llibre "Más allá del laurel" (El Clavel, 2000) amb poesies com aquestes:

Amigo
Si alguna vez vuelves
amigo, del alma,
que sea en silencio
que sea en el alba.
Sin grandes ruidos
sin grandes palabras...


Libertad
No pongas puertas al campo
ni a la libertad fronteras.
No pongas cercas a la amistad
ni al amor pongas barreras.
No quieras encerrarlo todo
en un cajón de madera.


Y yo tan solo
Y si preguntan por mí
decidles que me he ido
donde perece el río
en los confines de la mar
en el norte frío
donde anochece en día.

Dr. Viladiu, Pau, amic dels meus pares, descansi en pau...

-----------------------------

pd: un record també per Joan Brugada del Terri, pare de l'amic Josep Brugada Gutiérrez-Ravé