Sí (condicional) als pressupostos

A la CUP segueix sense agradar-li massa, o gens, la núvia, o el nuvi tant se val, ni tampoc el seu estil de vida que en general més aviat abomina, però li ha dit sí amb la boca petita, però sí al cap i a la fi que és el que la núvia, o el nuvi, tant se val, esperava que digués la CUP, tot i que tampoc li agrada massa, o gens, i en general també abomina el seu estil de vida.

Però això és la política, així és la política, i les aliances es tracen entre diferents quan aquests tenen, aparentment, un destí comú.

La CUP no s'ha llençat apassionadament als braços del govern de Junts pel Sí, és evident, però li donarà el suport suficient (només la punteta) per tal de mantenir-lo viu i amb prou trempera per seguir afrontant el procés, camí del referèndum o referèndum.

És un sí condicional i condicionat al referèndum, de fet és més un sí al referèndum que al pressupost; de fet votaran el pressupost amb el nas tapat, com han fet tants altres partits en tantes altres situacions, el PSOE amb la investidura de Rajoy, sense anar més lluny.

La CUP s'ha fet pregar i ha estirat tant com ha pogut els pressupostos cap a la seva esquerra, però al final tampoc ha calgut que els pressupostos els convencessin del tot, car són tan sols, ara per ara, el salvavides del govern i el principal instrument per, com a mínim, poder convocar el referèndum: si no hi ha pressupost, no hi ha referèndum. Un sí condicional, un sí, el de la CUP, instrumental.

El referèndum serà convocat, d'això no en dubto; veurem si amb la mateixa solemnitat que es va convocar el 9N; el referèndum serà recorregut per l'estat espanyol, veurem si amb la mateixa celeritat que es va recórrer el 9N; veurem què passa llavors...

Diu la CUP que si no hi ha referèndum (unilateral si cal) caurà el govern i hi haurà eleccions; aquesta és la seva condició. D'aquesta manera s'expulsen la responsabilitat que fins ara tenien a sobre, la de ser els culpables de trencar el procés des de dins, com quasi fan amb la no investidura del president Mas i amb el seu vet als pressupostos de 2016, salvant el procés amb la qüestió de confiança i situant, via president Puigdemont, al bell mig del procés el referèndum o referèndum.

A la CUP no li agrada massa la núvia, o el nuvi, tant se val, però sí ballar-hi, fer-la ballar!