Fer pressió

Un dels elements que més ha sorprès de la pressió exercida sobre el PSOE de Pedro Sánchez ha estat la línia editorial del diari El País, afegint-se a la pressió de tants altres mitjans, tertulians i opinadors previsibles. Els camins dels mitjans són, a vegades, tan inescrutables com els del Senyor... Darrerament passen coses estranyes al Grupo Prisa, tant a El País com a la Cadena SER...

De fet és així com s'exerceix la pressió, amb un desplegament d'argumentari per terra, mar i aire, és a dir, pels mitjans, les xarxes socials i les converses de bar, o de carrer. Del que es tracta és de donar un missatge clar (si hi ha terceres eleccions, la culpa és de Pedro Sánchez) i pocs arguments per defensar-lo (no té sentit d'estat i, com a molt, qualsevol alternativa dóna ales al separatisme català); aleshores només falta que mitjans, tertulians i opinadors amb ressò mediàtic et comprin el missatge, l'escampin arreu i el repeteixin, si cal, fins a la sacietat.

Llavors tan sols és qüestió de fer bullir l'olla, sense abaixar el foc i les xarxes socials, a vegades quasi un univers paral·lel, ajuden a mantenir el foc viu!

És així, si fa o no fa, com va exercir-se també la pressió sobre la CUP després del 27S, però amb mitjans, tertulians i opinadors diferents!

La cirereta del pastís, però, són els díscols del partit a qui es fa pressió i que amb la seva disconformitat l'augmenten. Ells són imprescindibles doncs reforcen el parer dels qui consideren que la posició que defensa el partit pressionat és tan errònia que fins i tot alguns dels seus hi estan en desacord. Són necessaris perquè ells, sobretot ells, justifiquen la pressió. Els díscols a vegades apareixen en grup sota el paraigües d'un manifest, o bé en solitari, traient el nas temptejant el terreny, a la recerca d'una empenta que l'acabi de fer decidir!

Als díscols els mitjans, tertulians i opinadors els injecten llevat i els amplifiquen la veu, que naturalment també en tenen, tot aplaudint-los la valentia i assenyalant-los com els bons, en contrast dels dolents de la pel·lícula, aquells a qui va dirigida la pressió!

Res de tot això és nou, doncs aquestes pressions formen part de la política, del joc de la política; mesos enrere la pressió era per la CUP en relació a la investidura del president Mas; ara és pel PSOE per la de Rajoy, però també s'ha exercit, aquests dies, sobre l'univers "comú" per la seva participació (o no) a la Diada organitzada per l'ANC i Òmnium Cultural.

La pressió sempre genera algun moviment, per més resistència que s'ofereixi; no són pocs els exemples que hem viscut a la política catalana, amb escissions, pactes aparentment antinaturals i quasi desaparicions de partits polítics! Si et pressionen senyal que, més que important, ets (ni que sigui eventualment) necessari!

A la política espanyola els efectes d'aquesta darrera pressió encara estan per veure però segur que d'efecte, d'una o altra manera, n'hi haurà!