dilluns, 18 d’abril de 2016

L'agonia dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter


Un dels temes que més es va debatre i discutir en el darrer Consell de Cultura de Sarrià de Ter, celebrat a finals d'any, va ser el futur dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter; si n'hagués de fer un diagnòstic diria que estan agonitzant, albirant tristament la seva fi... És altament probable que al 2016 els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter no es convoquin.

La causa de la seva agonia no és una sola, sinó la suma de diferents factors; tot plegat és quelcom més complex, com al llarg d’aquests darrers anys he procurat explicar en diferents articles publicats en aquesta mateixa revista, com l’article “30 anys dels Premis Literaris Sant Jordi. Un estímul per a la creació literària” (número 73, abril, maig i juny 2010) en el que feia un repàs del passat, una valoració critica del present i una proposta de futur pels premis, o en l'article “Repensant els Premis Literaris Sant Jordi de  Sarrià de Ter” (número 81, abril, maig i juny 2012), en el que insistia en la necessitat de donar-los un nou rumb.
.
Les causes, doncs, són vàries, venen de lluny i no són noves, i a banda dels esmentats articles publicats en aquesta revista també n’he escrit d’altres al meu bloc personal enumerant i valorant les causes de l’agonia dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter; en un dels articles, publicat l’any 2012, ja apuntava els 6 punts clau per a ressuscitar-los.

Tenint presents aquests antecedents és millor centrar-me, avui, en els tres factors sobre els que caldria incidir, a criteri meu, per reactivar els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter, doncs més que observar resignadament la seva agonia i vetllar la seva mort, penso que és més constructiu focalitzar-nos en allò que els pot revitalitzar, ara que encara som a temps de salvar-los, fins i tot en el cas que finalment al 2016 no s’acabin convocant.

1.- El jurat

Si aquest factor va ser el principi de la seva fi, també hauria de ser el de la seva recuperació. Al seu dia no només es va prescindir (alguns defenestrar) de persones de gran vàlua personal i professional que formaven part del jurat, també es va canviar la concepció del jurat: es va passar d’un jurat format per persones amb coneixements de literatura i escriptura (professors i escriptors) a un jurat format majoritàriament, de manera meritòria i voluntariosa això sí, per a lectors, pels membre del Club de Lectura de la Biblioteca Emília Xargay.

El jurat és l’element que marca el nivell de qualsevol premi, sigui quin sigui i en la modalitat que sigui; del jurat d’un premi de fotografia, per exemple, s’espera no només que pugui jutjar una obra per si li agrada més o menys la foto que miren, també s’espera que en sàpiguen valorar, amb esperit crític, elements tècnics (enfocament, llum, enquadrament...) han de formar part de les valoracions per emetre i debatre, si cal, un veredicte.

El jurat, a més, també es pot involucrar en la definició de les bases, en definir què és allò que es demana i s’espera de les obres: una narració, per exemple, no és el mateix que una novel·la o que un conjunt de relats o de contes.

A Sarrià de Ter tenim gent molt qualificada que podria formar part d’un hipotètic, i possible, nou jurat, no només professors i professores de literatura, també veïns i veïnes que han publicat obra literària, alguns fins i tot que han guanyat premis. Naturalment aquest jurat podria i hauria de ser compatible amb la participació activa dels membres del club de lectura, aportant així més i majors matisos als veredictes del jurat.

Si volem recuperar els Premis Literaris Sant Jordi, hem de començar per reforçar el seu jurat!

2.- L'abast

A qui s’han de dirigir els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter?

La resposta a aquesta pregunta no es pot fer sense preguntar-nos, abans, amb quina finalitat es convoquen aquests premis. Generalment la convocatòria d’un premi literari persegueix un doble objectiu: la creació literària (1) i la seva difusió (2).

Un premi literari és una crida a escriptors o potencials escriptors a presentar les seves obres per tal que siguin valorades i jutjades per un jurat, i en cas que n’hi hagi de premiades, s’espera que aquestes es publiquin posant-les a l’abast del públic, dels lectors.

Els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter han jugat, al llarg de la seva trajectòria, de més de tres dècades, el seu paper de d’estímul de creació i difusió d’obra literària; un paper modest, ben cert, però no per això menys necessari.

Des dels seus inicis han volgut promoure la creació i difusió literària en llengua catalana i durant molts anys el seu abast ha abastat, valgui la redundància, el domini lingüístic català. Repassant el llistat d’autors premiats al llarg de la seva història n’hi trobem d’arreu dels països catalans.

Aquests darrers anys la convocatòria dels premis s’ha restringit a autors locals, autors empadronats o vinculats a Sarrià de Ter, cercant estimular la creació literària local, amb resultats pocs engrescadors.

Un dels arguments per a restringir l’abast de la convocatòria dels premis, parlem en aquest cas en la categoria d’adults, ha estat el fet que es presentaven al nostre premi escriptors que també presentaven les seves obres, a vegades les mateixes, en altres premis literaris. Què han de fer, sinó, els escriptors novells? Per un escriptor novell un premi literari modest com el nostre és un gran regal; d’entrada perquè permet que un jurat qualificat pugui jutjar la seva obra i, d’aquesta manera, millorar  la seva escriptura,  i naturalment perquè permet que, en cas de ser premiada, aquesta pugui ser publicada.

No restringir l’abast permet garantir un nombre mínim de participació, i és en tot cas a les bases on cal restringir textos no desitjats (redaccions d’institut, per exemple). Crec fermament que els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter poden seguir tenint un paper, encara que modest, en l’estímul de la creació literària en català, com l’ha tingut durant anys; un premi sense participants, o amb pocs participants i sense premiats, està abocat al fracàs i, inevitablement, a la seva extinció si no s’hi posa remei.

És per tot això que sempre he defensat que caldria mantenir la convocatòria oberta a autors d’arreu, sense restriccions, i de manera paral·lela establir un premi local. Però tinguem-ho clar, si el que volem és estimular la creació literària local, no en fem prou convocant un premi; caldrà fer quelcom més!

3.- L'estímul

Imaginem que tenim per objectiu incrementar la creació artística del nostre poble, Sarrià de Ter, específicament en l’àmbit de la fotografia. Què hauríem de fer primer?  Segur que la majoria heu pensat que potser caldria començar per oferir un curs de fotografia. Naturalment després podríem organitzar una exposició, o fins i tot un concurs de fotografia, per posar en valor les creacions fotogràfiques dels nostres artistes.

Quelcom semblant podríem fer, i de fet hem fet a Sarrià de Ter, en l’àmbit musical: si volem tenir músics el que primer cal fer és estimular i facilitar la formació musical; la probabilitat que avui a Sarrià de Ter hi hagi més músics que fa quinze anys és molt més elevada doncs actualment al nostre poble tenim dues escoles de música i són molts més els infants i joves que estudien i aprenen música avui que els que pogués haver-hi fa quinze anys.

Si l’àrea de cultura té per objectiu estimular i promoure la creació literària dels sarrianencs i sarrianenques pot naturalment convocar un premi literari a nivell local, però és evident, i els fets ho demostren, que això sol resulta insuficient, que caldrà fer quelcom més. I com en la música, la fotografia o la pintura, la formació de base és bàsica, és la clau!

Els Premis Literaris Sant Jordi, amb el seu premi local, haurien de ser, més que la punta de llança, la punta de l’iceberg del treball que cal fer per estimular la creació literària dels nostres veïns i veïnes.

Treball que comença, naturalment, amb el foment de la lectura, i en aquest sentit comptem amb un gran actiu, la Biblioteca Emília Xargay, no només com a continent sinó també amb el paper dinamitzador que sempre ha fet; però després cal estimular l’aprenentatge, aprendre a escriure, a través de tallers i cursos orientats al coneixement de les tècniques i recursos de l’escriptura, com aprenen les Dones més que Mai les tècniques i recursos de la pintura, com podem observar any rere any a l’exposició col·lectiva d’artistes locals de la Festa Major.

Fent aquest treball formatiu és probable que hi hagi més possibilitats que la participació d’escriptors locals als Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter augmenti: només fent quelcom diferent podrem esperar resultats diferents.

La decisió de revitalitzar o no els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter és una qüestió de voluntat política; aparentment deixar-los de convocar, deixar-los morir, és una decisió difícil i, ben segur, gens agradable, però al final resulta ser la més fàcil de les decisions. El repte, el veritable repte, la decisió valenta és revitalitzar-los, reinventar-los si cal, però aquesta és una decisió que implica, segurament, fer molt més, i fer-ho millor, del que fins ara s’ha fet.

Que sigui si cal, l’any 2016, l’any de guaret, però no matem encara uns premis que sí, agonitzen, però que certament, amb voluntat política, compromís i treball, podem revitalitzar.

Article publicat al número 93 de la revista Parlem de Sarrià.