dimarts, 14 d’abril de 2015

Donar sang, o no...


Aquell dia sí, estava decidida a fer-ho

No era la primera vegada, no en va havia rebut, com tants altres donants, un correu electrònic que l'informava que aquell dia al seu poble, prop de casa seva, podia donar sang; però el que la va fer decidir va ser l'alerta que el correu electrònic contenia:

Sisplau, si pot VINGUI A DONAR-NE, NOMES TENIM SANG PER 5 DIES. I DE A I O NEGATIUS, EN ESTAT CRÍTIC.
LA SANG NO ES POT FABRICAR ENCARA; NECESSITEM LA VOSTRA AJUDA. L'ESPEREM!

Aquest mateix missatge el va enviar als seus contactes del seu poble, amics i familiars, animant-los a fer, com ella, una nova donació de sang.

Acompanyada d'una de les seves filles, per allò de la pedagogia, es va dirigir cap a l'equipament municipal on es feia la donació; no era la primera vegada que les seves filles l'acompanyaven a donar sang; també van fer-ho en la seva darrera donació, una d'aquelles maratons de sang que el Banc de Sang i Teixits organitza regularment...

Pacientment va omplir el qüestionari previ i encara amb més paciència va esperar el seu torn per ser atesa per a la doctora, abans d'estirar-se a la llitera i estirar al braç.

La doctora va seguir rutinàriament la seva rutina de preguntes i proves, tot repassant el qüestionari, prenent-li la pressió arterial i, amb un sensor al dit, els nivells d'elements a la sang. El que l'ull clínic de la doctora va veure mirant-li l'interior de la parpella inferior de l'ull la maleïda maquineta ho va confirmar: "noia", li va dir, "no tens sang per regalar!" Seria com desvestir un sant per vestir-ne un altre!

Aquell dia sí, estava decidida a fer-ho, però finalment el seu nivell de ferro en sang no li va permetre donar-ne

Resignada va desfer el camí que havia fet minuts enrere tornant a la zona on els altres voluntariosos donants esperaven, esperàvem, qüestionari en mà, torn per passar per la doctora; per moments, en aquell moment, a ella se li van entelar els ulls...

No era la primera vegada que, malgrat voler-ho, no podia donar sang, però aquell dia estava tan decidida!

Jo aquell dia, precisament, no estava gens decidit a donar-ne, ni tan sols quan vaig rebre el seu missatge, ni tan sols quan, obertament, m'ho va preguntar: "Roger, donaràs sang avui?" La meva primera resposta va ser un "no, avui no"... Però veure la seva determinació a donar-ne em va interpel·lar i empènyer, finalment, a donar-ne, i així ho vaig fer...

Donar sang o no, aquesta és la qüestió?
Aquesta és només part, la segona part de la qüestió; la primera i més important és voler-ho fer! I ella voldrà fer-ho de nou més endavant i, com d'altres vegades, podrà recuperar forces després de donar, llavors sí, la seva sang!

L'altre dia, més que una gota de sang quasi vessa una llàgrima!