dimarts, 25 de novembre de 2014

Després de la violència


Suposem que es diu Carme, tot i que en realitat no se'n diu, i suposem també que viu a Girona. Fins aquí les suposicions i incerteses, doncs tot el que vindrà a partir d’ara és cert, tan cert i cru com la vida mateixa.

Certs són el menyspreu, les vexacions, la humiliació i els cops, físics i psicològics, que la Carme ha rebut de qui se suposa que era el seu company, marit, amant… La Carme és una de les moltes dones, més que no ens pensem, que ha estat víctima de la violència masclista, un infern que quasi la consumeix i en què cada any massa dones hi deixen, literalment, la vida.

No cal saber-ne els detalls ni les circumstàncies, prou ens les podem imaginar; però sí cal saber que la Carme, com l’au Fènix, lluita encara per ressorgir de les seves cendres i recompondre una vida que per moments s’havia esberlat.

La lluita contra la violència masclista ha de preveure accions i programes preventius, però també d’acollida i suport per totes aquelles dones que, com la Carme, són o han estat víctimes d’un home misogin i violent; programes que les ajudin a refer la seva vida, recuperar la seva dignitat i reconstruir la seva autoestima.

Ara la Carme busca feina i és aquest el motiu que m’ha permès conèixer-la. És la feina una de les moltes coses que ha perdut i serà la feina una de les moltes coses que li permetrà tornar-se a sentir activa, forta i independent.

Avui 25 de novembre es commemora, com cada any, el dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones i avui pensaré en la Carme, que ha sobreviscut a la violència masclista i ara sap que després de la violència hi ha una vida per la que val la pena lluitar, la seva.

Article publicat al número 3 de la Revista Mirall en pdf.