dijous, 11 d’octubre del 2012

Amb el 12 d’octubre al CAP



“Si el 10 de setembre em diuen que hi haurà qui no farà festa el proper 12 d’octubre no m’ho crec!”

Comentant l’actualitat a la parada del bus escolar una veïna de Sarrià de Ter va expressar, amb aquestes paraules, la seva perplexitat per la velocitat de creuer que alguns fets estan prenent al nostre país. Velocitat, deia ella, i atreviment, afegeixo jo.

Atreviment no com un desafiament, sinó com l’actitud desacomplexada que caracteritza el nou català il·lusionat, que les darreres setmanes, els darrers mesos ha mudat la pell del català emprenyat!

Amb grans dosis d’optimisme, amb més o menys dosis d’il·lusió per alguns, d’il·lusionisme per d’altres, avui la majoria de catalans i catalanes veuen i creuen possible el què fins ara era probable, i ho veuen possible perquè saben que, en gran part, que no tota, la possibilitat és a les seves mans, és a les nostres mans!

I d’entre les coses possibles, entre l’11S i el 25N el calendari  ens ha regalat el 12O, que no és un festiu qualsevol, que és el dia de la Hispanitat! I d’entre les coses possibles, treballar el dia de la Hispanitat!

Municipis, escoles i comerciants, en decisions individuals, si voleu encara testimonials però que van prenent volada, han decidit no fer festa el proper 12 d’octubre i viure’l com si d’un dia feiner més es tractés. Res a celebrar, res a festejar!

Fins i tot un Centre d’Atenció Primària, el CAP de Sarrià de Ter, ha decidit, per iniciativa d’un metge de família, funcionar el proper 12 d’octubre com un dia laborable més. Són decisions individuals però que, com en ajuntaments i escoles, afecten al funcionament de serveis públics.

Té raó la meva veïna: quelcom ha canviat, quelcom està canviant els darrers anys en la psicologia del català mig!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat 9 d'octubre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada