Un suís a l'Antiga

Un croissant i un suís a l'Antiga. Foto: Roger Casero

Tenim tradicions familiars que es remunten anys enrere, que són possiblement més que centenàries, i mantenir-les vives és tot un senyal de respecte i d'identitat... Però n'hi ha que són més contemporànies, de nova creació i que, malgrat els pocs anys de permanència, s'han esdevingut, primer un clàssic, i amb la seva pervivència i permanència esdevindran una tradició...

Possiblement la més dolça d'aquests noves tradicions familiars és fer un suís a l'Antiga quan l'ocasió s'ho val... I l'ocasió sol valdre's en tres o quatre ocasions a l'any: l'aniversari de la meva mare, el final de curs abans de les vacances d'estiu, el Sant de la meva mare i la vigília de les vacances de Nadal.

La meva mare, el meu germà i jo quedem per esmorzar junts a "can lletetes", que diu la meva mare, a l'Antiga de Girona, una xocolateria que hi ha sota les voltes de la Plaça del Vi. No és un esmorzar ordinari, és un esmorzar especial: jo sempre demano un suís i un croissant...

Malgrat jo treballo fins avui, el comiat del curs abans de les vacances d'estiu el vam fer el divendres passat... O sigui que ja ho sabeu, si ens veieu  degustant un suís a l'Antiga és senyal que tenim quelcom per celebrar! I el suís a l'Antiga ja és tot un clàssic que esdevindrà, amb el pas dels anys, en una nova tradició familiar, no tan ancestral com la dels brunyols, però una tradició familiar igualment dolça!