No és la primera vegada que una piulada esdevé notícia, fins i tot n'hi ha que converteixen en un fenòmen, però sens dubte aquest és un exemple més que en aquest món de la comunicació 2.0 tot és molt més immediat i ràpid i els mitjans, alguns mitjans, també tenen molt present aquesta realitat i hi paren l'orella per generar contingurts, especialment on line...
Del comunicat de Pau Vallvé n'extrec dos fragments que, penso, són una gran recomanació per a quelsevol persona que estigui immers, o es vulgui submergir, en l'univers de les xarxes socials:
"Però el pollo ja estava liat, i l'havia liat jo sol per parlar massa i per preguntar poc (és la putada de les xarxes socials, que et penses que el que dius ho dius per uns quants amics teus i per tant no t'hi mires massa a l'hora de dir les coses. Ja no em passarà més).
(...)
Tot i que he passat la tarda molt nerviós, crec que he après la lliçó: Avui en dia tothom està a la que salta i tothom busca una petita excusa per explotar-la al màxim i fer-ne tema o notícia (tan uns com els altres). La "moraleja" és molt clara: Tot i que m'agradin molt les xarxes socials, estic molt millor callat."
Ja ho diuen... "Si no vols que es sàpiga una cosa, no la pensis!"
En el cas d'en Pau, però, no és callat quan està millor, és cantant! Potser el millor final del seu comunicat podria ser: estic molt millor
ENCARA NO (lletres en pdf)
Any rere any m'he dedicat
a 'nar aplanant el terreny
i ara que casi ho tinc
l'únic que em fa partir
és que ara tot quedi aquí
i s’acabi així.
No, encara no, si us plau,
per favor, no així.
Que no quedi aquí,
que no acabi així,
que no em toqui a mi.
Per favor no a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada