diumenge, 22 de març de 2009

UES 31 - Avebal 32. Breu crònica d'una derrota estèril

Al tram final del partit d'aquest dissabte entre la Unió Esportiva Sarrià (UES) i l'Avebal es sentien el missatge que Emili Rodríguez, "Emilín", transmetia a crits als jugadors de l'equip sarrianenc des del moment en què feien la transició atac-defensa: JUNTS, JUNTS!. "Emilín", tota una autoritat de l'handbol a Sarrià de Ter, història viva del club i, per damunt de tot, apassionat d'aquest esport com tota la seva família, demanava a la defensa que s'agrupés, que no es dispersés i deixés forats on l'equip rival pogués afusellar la porteria local... JUNTS, JUNTS, JUNTS!...



Amb la Clàudia, la meva filla gran (9 anys) arribem al Pavelló de la UES amb la primera part començada; el marcador senyala un empat a 11. L'equip rival, l'Avebal, és el cuer de la categoria i té més necessitat de victòria que la UES. Malgrat això arribem a la mitja part amb u petit avantatge (14-13). A la grada, però, les sensacions no són bones, no només pel marcador ajustat, també perquè hi ha dos factors que fan que l'equip de primera estatal de la UES potser no estigui rendint al seu màxim nivell: el fet d'haver jugat el darrer partit entre setmana (el dimecres contra el Granollers, aconseguint un valuós empat, que bé podria haver estat també una victòria) i el fet que des del partit (i sobretot victòria, combinada amb la derrota precisament de l'Avebal contra l'Onda) contra l'OAR Gràcia a casa a principis de mes la UES té garantida la permanència a la primera divisió estatal, gràcies a una bona segona volta de l'equip sarrianenc.



A la segona part l'equip rival capgira el marcador, amb avantatges mai superiors a dos gols. La UES fins i tot s'avança en un moment per un gol, però és un miratge, aviat l'Avebal, assedegat de victòries, es torna a posar per davant al marcador. El partit guanya en intensitat; hi ha expulsions de dos minuts i targetes vermelles per ambdós equips. El tram final del partit, els darrers instants, són intensíssims. La UES perdent per un gol empata el partit a 31 a 7 segons del final. L'equip sarrianenc ha de defensar l'empat. A la Clàudia li explico que a l'handbol, com en el bàsquet (esport que ella també practica), en set segons poden passar moltes coses... o fins i tot també pot no passar res. Naturalment l'Avebal demana temps mort per estudiar bé la darrera jugada. A la Clàudia també li dic que a vegades jugar a empatar un partit té el risc de perdre'l... L'Avebal juga bé el seu atac i als instants finals marca el gol de la victòria...

S'acaba el partit i a mi encara em sembla sentir els crits d'"Emilín" a peu dret des d'un extrem de la pista, a l'entrada del Pavelló de la UES i a l'altre costat del camp on defensava la UES a la segona part: JUNTS, JUNTS, JUNTS!...

------------------------------------

pd1: sobre la UES i l'handbol he escrit en aquest bloc:
UES 30 – FCB “B” 32: gran partit sense premi, diumenge 12 d'octubre de 2008
Jordi Ribera guanya la Copa Asobal, dimarts 30 de desembre de 2008
Més sobre Jordi Ribera, dimecres 7 de gener de 2009
La nova Junta de la UES, dissabte 7 de febrer de 2009

pd2: http://blocs.xtec.cat/handbolues/ és la nova adreça del bloc de la UES