 |
| Imatge del trasllat de presos de la presó de Girona. Foto: Ma Mercè Gumbau Reynalt |
També aquesta setmana es compleix l'efemèride d'un altre trasllat: el de la meva família, que l'any 1974, fa 40 anys, va passar de viure al capdamunt de la Casa Masó, en ple barri vell de Girona, al Pont Major, barri perifèric de la ciutat, en un pis a prop de la presó de Girona.
Aquests dies furgonetes dels Mossos d'Esquadra van plenes de presos, persones privades de llibertat... Fa 40 anys qui anava plena, en ple trasllat, era la meva mare, aleshores embarassada de mi!
Jo, que no he viscut mai a la Casa Masó, vaig néixer pocs dies després d'aquell trasllat, ja al nou pis, més ampli, del Pont Major. I allà hi he viscut els meus primers 21 anys, veient la presó des del balcó de casa, escoltant la megafonia i fins o tot vivint de lluny, fa anys, un intent de fuga amb trets inclosos...
Dues són les vegades que he entrat a la presó de Girona que ara es buida; val a dir que en totes dues ocasions en qualitat de visitant ocasional!
La primera, a finals dels anys '90 del segle passat per jugar un partit de bàsquet amb els companys de l'APOC, entitat pro-objecció de consciència i del foment de la Pau de la que vaig formar part; la segona, a principis d'aquest segle, com a regidor de serveis socials de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, en una visita amb l'equip de serveis socials municipal.
Recordo en la primera visita rebre l'impacte de reconèixer, entre els interns, antics companys d'escola, més grans que jo...
Aquests dies es buida la presó de Girona, que quedarà com a centre penitenciari de règim obert. Contràriament al que molts podeu pensar, viure prop de la presó no ha estat, per mi, tampoc per la meva família i resta de veïns, cap problema de seguretat, ans al contrari, més vigilada no podia estar la zona! Tan sols en algun crim sonat o mediàtic, el presumpte autor del qual ha estat reclòs preventivament a la presó de Girona, ha generat algun moviment extraordinari de gent i mitjans de comunicació...
Es buida la presó de Girona... ja no sentirem més cridar la megafonia, indicant que tal pres ha de passar per la infermeria... Tan de bo a Figueres els presos no hi trobin només una presó més moderna, confortable (alguns la critiquen per luxosa, piscina inclosa), sinó sobretot una presó que els ajudi a refer la seva vida, a deixar enrere el delicte pel qual han estat condemnats i a reinserir-se a la societat...
És aquest el veritable trasllat que han de fer les persones privades de llibertat que ara omplen el Puig de les Basses de Figueres!
