dimarts, 31 de juliol del 2012

Alan Parsons a Carcassonne

Alan Parsons i la seva banda recentment a Carcassonne. Foto: Roger Casero
Alan Parsons i la seva banda recentment a Carcassonne. Foto: Roger Casero
Ni als Jardins de Cap Roig, ni a la Porta Ferrada, ni al Castell de Peralada... Avui fa tot just una setmana, el passat dimarts 24 de juliol de 2012, vam fer via, passant per l'Empordà cremat, al Festival de Carcassonne per veure i escoltar en directe un dels músics amb majúscules dels darrers quaranta anys: Alan Parsons!

Dins la ciutat emmurallada, al Théâtre Jean Deschamps, Alan Parsons i la seva banda, més que solvent, excel·lent musicalment, tot i que amb algunes llacunes vocals, van fer les delícies del nombrós públic repassant els èxits, durant prop de dues hores, d'Alan Parsons Project.

Per mi, que ni sóc massa mitòman, ni he anat a gaires grans concerts, tot i que sí que vist i escoltat en directe els Rolling Stones, The Ramones, Bob Dylan, els Dire Straits, Pink Floyd, Van Morrison o Bruce Springsteen, va ser un plaer escoltar les cançons que tantes vegades he escoltat en vibnil, cinta de cassete o, darrerament, digitalment, en viu i en directe cançons d'Alan Parsons Project... això sí, sense Eric Woolfson...

Sí, ja sé que això no és fer País, que amb la de propostes musicals que hi ha aquest estiu a Catalunya, amb la de propostes que tinc tan a prop de casa, això d'anar-se'n a gastar a França no és massa patriòtic!

Però després de gaudir del concert, després de gaudir, en una mena de carpes d'estiu que hi havia dins el recinte del concert, d'un got de vi de fruites, totalment gratuït, després d'haver pagat 35 € per l'entrada, preu  econòmic (el car era 45 €!) que ens va permetre gastar un xic més i passar la nit allà, pensava: quan valdria l'entrada a aquest mateix concert si es fes, per exemple, als Jardins de Cap Roig?

Per cert, sobre el concert dues coses que em van sorprendre: en cap moment es va comunicar la prohibició de fer fotografies ni enregistrar el concert i, acabat el concert, quan els muntadors van començar a desmuntar, anaven amb casc... riscos laborals, suposo...



dilluns, 30 de juliol del 2012

Jo també he assistit al #catalunyallibertat de Girona! #CatalunyaVolViureEnLlibertat

Jo, d'esquenes i amb la camisa verda, al ampament d'escoltes a Holanda l'estiu de 1992
Jo, d'esquenes i amb la camisa verda, al ampament d'escoltes a Holanda l'estiu de 1992
L'estiu de 1992 va estar marcat pels Jocs Olímpics de Barcelona, però en el meu calendari particular aquell va ser l'estiu que amb el Cau la colla de Truc de l'AEiG Joan Pons vam anar en un camp internacional d'escoltes a Holanda.

Allà, entre joves escoltes d'arreu d'Europa, fèiem bandera de Catalunya i de catalans, tan al campament com, si calia, a les embarcacions dels escoltes d'aigua holandesos que ens van acollir...

Ahir a Catalunya molts catalans, des de la capitalitat que jugava Girona, també fèiem bandera i onegàvem la senyera, o l'estelada, com a mostra de la nostra voluntat de ser, de la nostra llibertat de voler ser el què decidim els catalans, ja que sembla que són entre poques i cap les opcions de ser que ens deixa Espanya... ni el federalisme...

La d'ahir a la Devesa de Girona va ser una gran nit que, des d'un punt de vista personal i de Sarrià de Ter va  tenir, musicalment, dos moments estel·lars: la presentació de l'Elèctrica Dharma i l'actuació de PulpoPop!

Es tracta de deixar de ser imbècils! Aquesta frase de Joan Sales va ser una de les més destacades: "Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils." Joan Sales (Barcelona 1912-1983)

Res ha canviat en mi durant aquests 20 anys; Catalunya és el meu país i la senyera la meva bandera. Però d'un temps ençà, des de l'atzucac de l'Estatut de Catalunya, sí que, com molts altres federalistes, tinc la percepció que m'estic quedant orfe...

Vés que no sigui que algun dia jo, que
no sóc independentista, a mi, que fins i tot algú s'ha atrevit a titllar-me de "basura-espanyolista", m'hi acabi tornant! 

Se m'acaben les opcions, la bandera del federalisme no acaba de trobar qui la onegi amb prou força i convicció aquí i, sobretot, Ebre enllà! Malgrat tot, encara tinc esperances...
esperances de no estar fent l'imbècil!

Ens ho carreguem a l'esquena, ho portem al pit: #catalunyavolviureenllibertat! #catalunyallibertat
Ens ho carreguem a l'esquena, ho portem al pit. Foto: Roger Casero


dissabte, 28 de juliol del 2012

#MinutsMusicals amb L'havanera del nàufrag, gentilesa de @claraautoretrat pel #focempordà



L'havanera del nàufrag

Vine'm a buscar
quan les bromes negres tenyeixin el mar.

Sigues el meu far
quan la boira ofegui i no pugui avançar.

La platja on vull naufragar,
a recer de les ones,
on el vent no fa mal.

Que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc nàufrag de la vida,
sense barca i sense mar.
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar.
Que tinc l'ànima trencada
i m'ofego en aquest mar.

Vine'm a buscar
quan l'horitzó fugi i se'm pugui escapar.

Sigues el meu far,
quan crits de gavines m'angoixin el pas.

La platja on vull naufragar,
a recer de les ones,
on el vent no fa mal.

Que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc  nàufrag de la vida,
sense barca i sense mar.
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar.
Que tinc l'ànima trencada
i m'ofego en aquest mar.

Que sóc nàufrag de la vida,
sense barca i sense mar.

Clara Sánchez-Castro Bonfill

(lletra extreta de viasona.cat)

Sobre aquest incendi també he publicat, en aquest bloc:

Així he vist el "foc Empordà" des de Cantallops (24 de juliol de 2012)
Tornar a Cantallops després del "foc Empordà" (26 de juliol de 2012)
170 imatges, 10 piulades i 1 frase del "foc Empordà" a Cantallops (27 de juliol de 2012)

divendres, 27 de juliol del 2012

170 imatges, 10 piulades i 1 frase del #focempordà a #Cantallops

Gran part de la carretera de La Jonquera a Cantallops té aquest trist paisatge
Gran part de la carretera de La Jonquera a Cantallops té aquest trist paisatge! Foto: Roger Casero
170 imatges
De totes les fotografies que vaig fer amb el mòbil, algunes publicades a Instagram, de l'incendi de l'Alt Empordà he seleccionat 170 imatges a mode de recull i testimoni gràfic; la majoria són fetes a Cantallops, però també n'hi ha de Campmany i de La Jonquera.




10 piulades
De totes les piulades que he fet, n'he seleccionat les 10 que m'han semblat més rellevants...

1.- La primera que vaig fer sobre el foc

El foc a #LaJonquera ha començat al Perthus... i nosaltres a #Cantallops... tan de bo el controlin i no vagi a més! 

2.- La primera imatge que vaig publicar

Així veiem l' #incendi de #LaJonquera des de #Cantallops @ Cantallops d‘empordà http://instagr.am/p/NYiNdAy6nT/ 

3.- La por que la història es repeteixi

Avui fa 26 anys i 3 dies les flames van travessar #Cantallops! Avui tot el poble ho recorda! http://bit.ly/MwlaAq  #incendi #LaJonquera

4.- El neguit de la nit

Les flames envolten #Cantallops i el vent les empeny; les nenes tenen por... i la Sira i jo fem el cor fort! #incendi #LaJonquera

5.- El nucli urbà es salva de les flames

 #Cantallops es desperta amb la sensació que ens hem salvat! Una altra cosa seran els boscos i un paisatge desolador #focempordà #incendi 

6.- Un foc que deixarà empremta!

La vivència del #focempordà a #Cantallops deixarà empremta a les meves filles! Lliçons de vida! #incendi #reviuempordà

7.- Anem recuperant la normalitat...

La màquina de cosir de la meva tia de #Cantallops torna a funcionar a ple rendiment, senyal que allà el #focempordà està controlat! 

8.- 1 català, 1 arbre; 1 català, 1 posall... o encara millor, 1 català, 1 desbrossadora!


El meu oncle de #Cantallops diu: més que #1català1arbre i #1català1podall, 1 català, 1 desbrossadora! #focempordà


9.- Conviurem amb les cendres...


Apagades les flames, conviurem durant anys amb les cendres del #focempordà http://instagr.am/p/NhHvYSS6v0/


10.- Recuperarem el paisatge!


El paisatge, un actiu del nostre país... tenim molt per recuperar! #focempordà #reviuempordà http://instagr.am/p/NhLSJyy6iM/


Apagades les flames, conviurem durant anys amb les cendres del foc de l'Alt Empordà
1 frase
La frase no és meva, és del bloc del Grup Xiruca i Forquilla de Cantallops, i us convido a clicar l'enllaç per llegir el magnífic text que s'amaga rere aquest títol: 


Se'ns han cremat els records.




dijous, 26 de juliol del 2012

Tornar a #Cantallops, després del #focempordà

Cartell a la carretera de Cantallops que alerta del perill d'incendis
Cartell a la carretera de Cantallops que alerta del perill d'incendis. Foto: Roger Casero
Jo avui, 26 de juliol de 2012, tenia previst parlar del 14è aniversari del meu casament, de com segueixo enamorat de la Sira, de com, malgrat les dificultats, que sempre n'hi ha, tirem endavant la nostra família, també gràcies a les nostres famílies, de com passen els anys, de com passa la vida... 

Jo avui volia parlar de l'estada que vam fer a Carcassonne per celebrar l'aniversari gaudint d'un concert d'Alan Parsons... Però per més que ho intento, les mans, el cor, només volen que escrigui sobre el foc de l'Alt Empordà i sobre com l'hem viscut, personal i col·lectivament...

Reconec que em va costar marxar, dilluns, de Cantallops; era el més assenyat, era el millor, per mi i la meva feina, per les meves filles, per la Sira... però tot i això em feia recança marxar...

I va fer mal transitar per un Alt Empordà encara en flames i cobert de cendres!

Però precisament la celebració de l'aniversari del casament em va donar l'oportunitat de tornar de nou,ahir, 25 de juliol de 2012, a Cantallops! Tornar per a fer una visita llampec a la família, per saber d'ells, per compartir la catàrsi, per anar refredant patiments, per anar valorant els danys, per començar a pensar en què caldrà fer per recuperar allò perdut, allò cremat... per anar recuperant el somriure! Em va agradar tornar ahir a Cantallops... 


 El dilluns piulava que aquest foc deixarà empremta a les meves filles... també me'n deixa a mi, també li'n deixa a la Sira, també en deixa a tots els qui, d'una manera més o menys directa, l'heu patit, l'heu viscut, l'heu compartit...

S'apaguen les flames, però el foc no desapareix; el tenim, el tindrem present en forma de cendres, d'arbres cremats, de paisatge devorat per les flames...

Operaris treballant per reestablir el subministre elèctric a Cantallops
Operaris treballant per reestablir el subministre elèctric a Cantallops. Foto: Roger Casero
Però no deixem que el paisatge desolador ens deixi desolats a nosaltres, no deixem que les cendres tenyeixin de cendra els nostres cors i fem com la Sira, que tornant a casa, dilluns, i anant a Carcassonne, dimarts, i tornant a Cantallops, ahir, veient per la finestra del cotxe els efectes del foc, després de lamentar-se'n, de seguida rumiava què podia fer ella, què podia fer jo, què podríem fer tots per enterrar les cendres sota un nou mantell verd de natura...

Així és ella, és de les que, davant les dificultats, s'arromanga! Una gran companya de viatge, i ja fa més de mitja vida que fem camí junts!

Jo avui tenia previst parlar del 14è aniversari del meu casament...

dimecres, 25 de juliol del 2012

Jo no he votat al dictador de Rajoy


Encertada pancarta d'una de les manifestacions del 19 de juliol de 2012. Foto: Carme Sànchez
Encertada pancarta d'una de les manifestacions del 19 de juliol de 2012. Foto: Carme Sànchez

Molta gent està emprenyada, és evident; es va fer evident aquest passat dijous 19 de juliol quan les manifestacions van omplir els carrers de les principals ciutats del país, també de l’estat espanyol.

El paquet de mesures anunciat per Rajoy a mitjans de juliol per redreçar, segons ell, la crítica situació de l’economia espanyola  ha generat una nova onada d’indignació general tan pel fons d’algunes mesures, com per les formes en què es van presentar, entre aplaudiments de la bancada popular i amb la guinda d’un “que se jodan”!

Rajoy ha anat un xic més enllà de Zapatero; si a Zapatero se l’acusava de no complir amb les promeses (“apoyaré!...) ara Rajoy es caracteritza per fer precisament tot allò que va dir que no faria! La distància entre el seu programa electoral i la política que aplica des el govern cada dia és més gran.

Els programes electorals serveixen per guanyar eleccions i no necessàriament per governar; no esdevenen un contracte, un compromís amb el poble, amb la gent, sinó que són una declaració de bones intencions que permeten alinear interessos i il·lusions per a mobilitzar el vot.

És evident, però, que com més gran és la distància entre el programa electoral, el full de ruta ofert a la població en cas de governar, i l’acció de govern més creix la indignació i la percepció  d’engany, d’aixecada de camisa i tard o d’hora (veurem si el cicle de Rajoy és de 4 o de 8 anys) acaba passant factura; Rubalcaba i el PSOE ho saben prou bé.

La gent està emprenyada perquè es retallen sous, drets i prestacions i s’apugen impostos, perquè la percepció és que en aquest joc de la política, de la governació, sempre guanyen i perden els mateixos i, contràriament al què passa a la ficció, els dolents quasi sempre acaben guanyant i sortint-se’n amb la seva. Juguen amb les cartes marcades, doncs quan no són la banca, la controlen!

Diu Rajoy que es veu obligat a fer el què no voldria fer; tenim un president espanyol que, més que manar, és un manat, té qui li dicta, fil per randa, les mesures a prendre. El problema és que al dictador (la persona o ens que li dicta a Rajoy les mesures) nosaltres no l’hem escollit!

Ni tu ni jo hem votat al dictador de Rajoy!

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dissabte 21 de juliol de 2012.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Així he vist el #focempordà des de #Cantallops

Imatge de Cantallops, el dissabte 21 de juliol a la tarda. Foto: Roger Casero
Imatge de Cantallops, el dissabte 21 de juliol a la tarda. Foto: Roger Casero
Un cap de setmana més vam anar a Cantallops buscant tranquil·litat i fresqueta, canviant el paisatge quotidià i saludant i gaudint de i amb la família i amics!

Però un inesperat incendi, iniciat diumenge al matí a la Jonquera, a la zona dels Límits, va capgirar de ple, lamentablement, els plans del cap de setmana! I no ho lamento pas per mi, per nosaltres, sinó pels qui viuen el dia a dia als pobles afectats per aquest gran incendi!

El meu relat sobre aquest cap de setmana és encara molt present a Twitter... on entre d'altres coses, hi ha aquestes imatges! Són un testimoni gràfic més d'aquest incendi que, si bé ha afectat molt de terme de Cantallops, no ha passat, com fa 26 anys, per damunt el poble, tot i que els fantasmes, com les flames, van voltar pel conscient i subconscient dels qui van patir aquell terrible incendi!


dilluns, 23 de juliol del 2012

Sobren regidors?

Imatge del Ple de maig de 2012 a Sarrià de Ter. Foto: Ràdio Sarrià
Imatge del Ple de maig de 2012 a Sarrià de Ter. Foto: Ràdio Sarrià
L’article 179 de la Llei orgànica 5/1985 de 19 de juny del règim electoral general estableix el nombre de regidors que ha de tenir cada municipi en funció de la seva població, dels seus residents.

Aquest article estableix, per exemple, que poblacions com la vila de Salt, amb més 30.300 habitants, tingui 21 regidors, la ciutat de Girona, amb més de 96.700 habitants tingui 25 regidors i que el meu poble, Sarrià de Ter, amb més de 4.700 habitants siguem 11 regidors.

Els números poden semblar aleatoris i és evident que hom pot considerar que 21, 25 o 11 càrrecs electes són masses per la vila de Salt, la ciutat de Girona i el poble de Sarrià de Ter.

Així li ha semblat també al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fent pública la proposta, dins el paquet d’ajustos, de reduir en un 30% els càrrecs electes, és a dir, regidors i regidores, de tots els ajuntaments de l’estat, inclosos, naturalment, el de la vila de Salt, la ciutat de Girona i el meu poble, Sarrià de Ter.

Coneguda la proposta qui més qui menys, mitjans de comunicació, partits polítics, alcaldes i regidors vam recórrer a la calculadora o a simuladors electorals per veure quina seria la fotografia de cada municipi: amb els mateixos resultats del 2011 jo seguiria essent regidor, encara que igualment en clara minoria, a Sarrià de Ter! Política ficció!

Però més enllà de la sort o dissort de cada partit polític, més enllà del càlcul electoral i de les derivades en els equilibris i jocs de majories i minories dels consistoris, aquesta mesura ens regala la pèrdua de pluralitat política municipal i que el poder, la responsabilitat de gestionar allò públic, si voleu, quedarà en mans de menys mans, de menys persones.

El debat als ajuntaments, però, va més enllà del número de càrrecs electes; a l’etern, i mai resolt, problema de finançament s’hi afegeix també el debat de les competències municipals. El govern de Rajoy no només vol reduir les cadires dels plens municipals, també les seves competències, aprimant els ajuntaments i engreixant les Diputacions.

D’acord que cal aprimar les administracions, que cal racionalitzar-les, que cal regular els sous dels càrrecs electes municipals, que convé definir les competències i ajustar el finançament dels ajuntaments i que és imprescindible gestionar amb economies d’escala supramunicipals.

Però no perdem de vista que mentre els polítics municipals som escollits directament pels nostres veïns, no passa així en el cas de les Diputacions, tampoc Consells Comarcals, que ho són per elecció indirecta a voluntat dels propis partits. La mesura de Rajoy no és només econòmica, també és política! Bé, tampoc descobreixo res de nou!

Veurem com es defineixes la representació de regidors, les competències i el finançament dels ajuntaments, però tot sembla indicar que més que aprimar-los, el què farà el govern de l’estat serà desnodrir-los, debilitar-los, enfortint les Diputacions.

A les eleccions municipals de 2015 a la vila de Salt escolliran 15 regidors, a la ciutat de Girona 17 i al meu poble, Sarrià de Ter, 7 regidors. Realment sobren regidors?

La immensa majoria de regidors no viu de la política, la immensa majoria no s’hi fa ric, ni dins ni fora de la legalitat; la immensa majoria s’hi dediquen amb una retribució econòmica que no compensa ni les hores dedicades, ni les perdudes amb la família i el temps personal...

No sobren regidors... sobren polítics!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 19 de juliol de 2012

dissabte, 21 de juliol del 2012

#MinutsMusicals amb Smoke on the water de #DeepPurple



Smoke on the Water

We all came out to Montreux
On the Lake Geneva shoreline
To make records with a mobile
We didn't have much time
Frank Zappa and the Mothers
Were at the best place around
But some stupid with a flare gun
Burned the place to the ground
Smoke on the water, a fire in the sky, smoke on the water

They burned down the gamblin' house,
It died with an awful sound
and Funky Claude was running in and out
Pulling kids out the ground
When it all was over
We had to find another place
But Swiss time was running out
It seemed that we would lose the race
Smoke on the water, a fire in the sky, smoke on the water

We ended up at the Grand Hotel
It was empty cold and bare
But with the Rolling truck Stones thing just outside
Making our music there
With a few red lights and a few old beds
We make a place to sweat
No matter what we get out of this
I know, I know we'll never forget
Smoke on the water, a fire in the sky ,smoke on the water

Deep Purple

En record a Jon Lord.

divendres, 20 de juliol del 2012

#Foursquare, o quan l’on és tan important com el què!


Internet és, cada vegada més, SoLoMo, un terme que aquest any 2012 està fent fortuna! SoLoMo és la suma de tres conceptes clau per entendre l’internet d’avui: Social, Local i Mòbil.

Internet és social; una de les característiques de l’internet d’avui és que és social; les xarxes socials han vincut els darrers anys la seva etapa daurada, amb l’explosió primer de Facebook i després amb l’eclosió de Twitter. Ens socialitzem també a través d’internet, establim relacions, compartim opinions, expressem emocions...

Internet és local o, en altres paraules, la geolocalització és, d’un temps ençà, una de les noves realitats d’internet. Ja no es tracta només de compartir continguts, sinó d’informar, si volem, des d’on els compartim, de geolocalitzar la nostra posició, de dir: “sóc aquí!”

Internet és mòbil, ara més que mai, i ja per sempre més, internet és i serà mòbil. Els dispositius mòbils, “tablets” i telèfons -dits- intel·ligents (smartphones) ens permeten portar internet amunt i avall. La dissociació internet-ordinador ha estat només un pas per associar internet a alrtres dispositius: primer el telèfon mòbil, després les “tablets”, ara els televisors... l’internet de les coses truca a la porta.

No entrarem avui en profunditat a descriure el terme SoLoMo però sí que ens serveix, aquest concepte, per descriure una aplicació mòbil que respon i s’hi adapta a la perfecció: el Foursquare.

Foursquare és una xarxa social de geolocalització, és a dir, una xarxa social que no només et permet compartir continguts amb les teves amistats o seguidors, sinó que sobretot permet fer-ho geolocalitzant la teva posició, sempre, naturalment, que la vulguis revelar!

La geolocalització de continguts compartits a les xarxes socials no és una exclusiva de Foursquare, Twitter i Facebook també tenen els seus sistemes de geolocalització, però l’experiència de Foursquare és, sense cap mena de dubte, més divertida; fins i tot, si voleu, més estimulant!

L’ús de Foursquare està lligat als dispoitius mòbils, tot i que també té la versió web. Descarregada l’aplicació al dispositiu mòbil i donant d’alta el nostre perfil el primer que podem fer a Foursquare és vincular el nostre perfil als perfils que tinguem de Facebook i/o Twitter. Vinculant el nostre perfil de Foursquare als altres allò que hi publiquem també es publicarà en aquelles. De la mateixa manera, i aquest és un possible segon pas, el què podem fer és començar a seguir altres perfils de Foursquare, precisament els que ja tenim en les altres dues xarxes socials.

Essencialment el què els usuaris fan a Foursquare són “check-in”. Quan volem fer un “check-in” l’aplicació ens mostra la nostra, sempre que tinguem activada la geolocalització del nostre dispositiu via gps, la nostra localització i un seguit de “llocs” ja donats d’alta al nostre d’entre els quals podrem seleccionar el lloc on siguem, ja sigui una localitat (per exemple Sarrià de Ter), un barri (per exemple el Pla de l’Horta), un equipament (per exemple la Biblioteca Emília Xargay), un parc públic (per exemple el parc de la Cooperativa), una botiga, un hotel, un bar, un restaurant...

Del que es tracta és de compartir un contingut que, d’una manera o altra, està vinculat amb la posició que geolocalitzem. Si estem gaudint d’un partit d’handbol podem compartir un comentari, també afegir-hi una fotografia, geolocalitzant la nostra posició al Pavelló de la UES. D’aquesta manera la gent que ens segueix, a Foursquare i a les altres xarxes socials si les hem vinculat, veuran no només el nostre comentari sinó que també veuran des d’on l’hem fet!

I si el lloc, espai, població, equipament, negoci que volem geolocalitzar no hi és, nosaltres mateixos podem donar-lo d’alta.

Per donar valor a cada “check-in” Foursquare té un sistema de puntuació per cada “check-in” que fem, punts que es van sumant establint un rànking entre la gent que segueixes. I amb la reiteració de “check-in” en un mateix lloc pots acabar-se esdevenint el “Mayor” (l’alcalde del lloc). A mesura que es van fent “check-in” es van desactivant diferents “badges” (insígnies”) que pots anar col·leccionant. Totes aquestes qüestions dels punts, les alcaldies i les insígnies no són més que un estímul competitiu sense cap més valor que el què cada un li vulgui donar.

El que sí té valor de Foursquare són els “tips”, comentaris o recomanacions sobre un lloc en qüestió, que fan els usuaris, de manera que pots veure què han comentat d’altres usuaris, per exemple, en el restaurant en el qual ja has començat a mirar la carta...

Foursquare també funciona com a cercador de llocs (negocis, restaurants, equipaments...) que tinguem al voltant; amb la funció “explorar” podem trobar, fent una tria segmentada per categories, el millor local de copes on acabar la nit!

I és precisament des de la perspectiva dels potencials llocs, empreses, equipaments, administracions, negocis, etc que Foursquare és també una eina més de promoció de llur activitat. Estar registrat a Foursquare els dóna una major visibilitat i hi ha qui fins i tot fa promocions comercials en funció als “check-in” fets o “badges” desbloquejats. A Sarrià de Ter qui fa promocions via Foursquare és, per exemple, el Centre de Visitants.

Foursquare es pot vincular a Twitter i Facebook, però hi ha d’altres eines web que també es poden vincular a Foursquare, com per exemple l’exitosa aplicació de filtres per a fotografies Instagram, permetent d’aquesta manera geolocalitzar la fotografia feta i el comentari que l’acompanya.

Foursquare, creada l’any 2009, ha superat aquest any 2012 els 20 milions d’usuaris.El què deia, SoLoMo!

Article publicat al níumero 80 de la revista Parlem de Sarrià.