dijous, 26 de juliol de 2012

Tornar a #Cantallops, després del #focempordà

Cartell a la carretera de Cantallops que alerta del perill d'incendis
Cartell a la carretera de Cantallops que alerta del perill d'incendis. Foto: Roger Casero
Jo avui, 26 de juliol de 2012, tenia previst parlar del 14è aniversari del meu casament, de com segueixo enamorat de la Sira, de com, malgrat les dificultats, que sempre n'hi ha, tirem endavant la nostra família, també gràcies a les nostres famílies, de com passen els anys, de com passa la vida... 

Jo avui volia parlar de l'estada que vam fer a Carcassonne per celebrar l'aniversari gaudint d'un concert d'Alan Parsons... Però per més que ho intento, les mans, el cor, només volen que escrigui sobre el foc de l'Alt Empordà i sobre com l'hem viscut, personal i col·lectivament...

Reconec que em va costar marxar, dilluns, de Cantallops; era el més assenyat, era el millor, per mi i la meva feina, per les meves filles, per la Sira... però tot i això em feia recança marxar...

I va fer mal transitar per un Alt Empordà encara en flames i cobert de cendres!

Però precisament la celebració de l'aniversari del casament em va donar l'oportunitat de tornar de nou,ahir, 25 de juliol de 2012, a Cantallops! Tornar per a fer una visita llampec a la família, per saber d'ells, per compartir la catàrsi, per anar refredant patiments, per anar valorant els danys, per començar a pensar en què caldrà fer per recuperar allò perdut, allò cremat... per anar recuperant el somriure! Em va agradar tornar ahir a Cantallops... 


 El dilluns piulava que aquest foc deixarà empremta a les meves filles... també me'n deixa a mi, també li'n deixa a la Sira, també en deixa a tots els qui, d'una manera més o menys directa, l'heu patit, l'heu viscut, l'heu compartit...

S'apaguen les flames, però el foc no desapareix; el tenim, el tindrem present en forma de cendres, d'arbres cremats, de paisatge devorat per les flames...

Operaris treballant per reestablir el subministre elèctric a Cantallops
Operaris treballant per reestablir el subministre elèctric a Cantallops. Foto: Roger Casero
Però no deixem que el paisatge desolador ens deixi desolats a nosaltres, no deixem que les cendres tenyeixin de cendra els nostres cors i fem com la Sira, que tornant a casa, dilluns, i anant a Carcassonne, dimarts, i tornant a Cantallops, ahir, veient per la finestra del cotxe els efectes del foc, després de lamentar-se'n, de seguida rumiava què podia fer ella, què podia fer jo, què podríem fer tots per enterrar les cendres sota un nou mantell verd de natura...

Així és ella, és de les que, davant les dificultats, s'arromanga! Una gran companya de viatge, i ja fa més de mitja vida que fem camí junts!

Jo avui tenia previst parlar del 14è aniversari del meu casament...