Aquestes són les meves 5 recomanacions de blocs per al Blog Day, que es celebra avui:
IntegrACTÚA!: aquest és un bloc que dóna contingut i continuaïtat al projecte “A favor de la inclusión social, integrACTÚA”, una iniciativa en la que hi intervenen diversos actors (entitats socials, administració, la Unió Europea i el sector financer) que té per objectiu fer de la societat espanyola una societat més inclusiva i que aposti per la igualtat d'oportunitats.
Història! Bloc de Genís Barnosell: bloc de Genís Barnosell, professor d’història contemporània a la Universitat de Girona, qui al seu bloc hi tracta temes d'història, patrimoni i d'actualitat social i políticacatalana, espanyola i internacional.
Amics de Bolimbou: bloc de l'ONG saltenca homònima, que treballa amb de recolzar al poble senegalès de Boulimbou en la creació d'una cooperativa agrícola que impulsi el seu desenvolupament socioeconòmic.
Escola de Música del Gironès: bloc de l'Escola de Música del Gironès en el què s'hi pot trobar tota l'actualitat i activitat de l'escola i l'accés a les seves xarxes socials (Youtube, Facebook i Twitter).
Us convido a fer-hi el tafaner i, si us agraden, a seguir-los!
La gespa de la piscina municipal de Sarrià de Ter ha estat, suposo, espero, un dels maldecaps d'estiu del govern municipal perquè us asseguro que ho ha estat pels qui hem estat usuàris de la piscina aquest estiu: si a principis de temporada el problema era que la gespa estava quasi sempre literalment xopa, com una esponja, ara, a finals de temporada de la piscina municipal, la gespa presenta, en algunes clapes, un estat lamentable: cremada, fins i tot inexistent...
Al ple de finals de juliol el grup municipal del PSC ja vam mostrar la nostra preocupació per l'estat de la gespa, aleshores pel mal drenatge, o potser incorrecte reg, o ambdues coses alhora, que feia que la gesta estigués molt molla, pel què estendre-hi la tovallola era sinònim de deixar-la ben xopa...
Cal recordar que l'actual gespa de la piscina es va renovar fa escassament dos o tres mesos, en una de les actuacions de la reforma de la piscina municipal, finançada amb 76.183 € del FEOSOL.
L'equip de govern va respondre a la nostre pregunta dient que possiblement la gespa no havia tingut prou temps per arrelar, que a més hi ha haver alguns problemes de reg, però que confiaven que tot plegat es resoldria; van dir a més que si hi havia trossos de gespa malmesos es podrien substituïr, ja que la gespa no és plantada directament al sòl, sinó que hi és instal·lada amb diferents catifes i, arribats el moment, es pot substituïr...
Doncs vist l'estat de la gespa, possiblement caldrà quelcom més que la gespa arreli bé i possiblement caldrà substituïr-la allà on senzillament s'ha cremat o ha desaparegut...
Esperem que el govern n'hagi pres nota, així com que aquesta reparació no ens suposi una nova despesa per a les sempre migdrades arques municipals...
D'altra banda val a dir que el nou pavimeny al voltant de les piscines, per bé que segurament compleix normativa com a paviment antilliscant, potser no n'és prou, vistes les relliscades de la mainada, tot i que també és cert que el voltant de la piscina no és lloc per a córrer... però ja se sap, la mainada...
Sense cap mena de dubte al llarg d'aquests 7 anys l'Estatut ha estat el veritable epicentre polític a Catalunya i en les relacions entre Catalunya i Espanya. Ha estat l'Estatut el què ha marcat l'agenda política dels darrers governs de la Generalitat, el presidit per Maragall i també el presidit per Montilla.
Però a pesar de l'Estatut, més enllà de l'Estatut i també gràcies a l'Estatut aquests darrers anys de governs progressistes, catalanistes i d'esquerres el què hem tingut a Catalunya són uns governs que ha governat i molt.
La música de fons d'aquests governs catalanistes i d'esquerres ha estat govern, govern i govern.
Veurem quin futur ens dibuixen les properes eleccions al Parlament per al nostre País, però de moment ja sabem quin present, a pesar, més enllà i gràcies a l'Estatut, i sobretot a la determinació del govern de la generalitat i del president Montilla, quin ha estat el canvi real del nostre present que ens han dibuixat els governs de progrés d'aquests darrers anys.
Des del PSC ho expliquem aquests dies a través de la precampanya El Canvi Real, una campanya molt visual que evidencia gràficament com hem transformat Catalunya en comparació amb els governs de CiU.
I sí, podrem discutir del futur que volem per al nostre País (Independència, federalisme o autonomia?), però el balanç i la comparativa amb els governs de CiU és, com ha dit Collboni, incontestable. Aquesta és la música de fons dels darrers governs de la Generalitat:
Més mestres
Més places d'escola bressol
Més famílies amb ajudes per llogues o hipotques
Més Mossos d'Esquadra
Més finançament de l'Estat per a Catalunya
Més catalans tenen garantit l'abastament d'aigua en cas de sequera
Més quilòmentres de Metro
Més km d'autovies sense peatges
Més hectàrees de regadiu
Menys temps d'espera per a les intervencions quirúrgiques
...
36 ulls de Santa Llúcia, un dels regals més especials i bonics que m'han fet mai! Gràcies família!. Foto: Twitxr Roger Casero
Fa més d'un mes vaig fer 36 anys, a principis de juliol. Com cada any ho hem celebrat a casa, a casa la meva mare i també, en una celebració múltiple d'aniversaris, amb la família Casero a la platja de Garbet... Sempre m'ha agradat celebrar els aniversaris, fer anys; també aquest any! No em molesta fer anys, no em preocupa anar sumant anys. Suposo que als 36 encara no deu ser edat per preocupar-se'n... Alguna vegada quan m'han preguntat què vull ser quan sigui gran jo he respost que vull ser vell...
Però amb el poc més d'un mes que fa que tinc 36 anys sí que he notat un cert canvi a nivell psicològic: l'etiqueta jove ha caducat quasi definitivament!. I dic quasi perquè això de ser jove és molt relatiu!. Sí, ja sé que oficialment va caducar fa 6 anys, quan en vaig fer 30: ni carnet jove ni més militància a la JSC (hi vaig entrar amb 28, quasi 29...), però què voleu que us digui, fins als 35 m'he considerat jove... De fet a la Sira, que va camí dels 33, encara li'n considero...
Però això de ser jove, com he dit, és molt relatiu: massa vell pel r'n'r, massa jove per morir!. Un futbolista als 36 anys és tot un veterà, si és que encara no ha penjat les botes!. Un polític en canvi, també un empresari, un emprenedor, als 36 és encara jove...I avui en dia finar abans dels 80 anys és morir jove...
Jo sóc més jove del què aparento, ho sé, fa anys que en sóc conscient (canes al poc cabell que em queda per lluïr); contribuieixo així a fer que la Sira aparenti ser encara més jove del què realment és (i consti que encara la considero jove!): a vegades penso que la gent deu pensar quan anem junts i sobretot amb les nenes: què fa aquesta noia amb aquest senyor... Si només ens portem 3 anys i 3 mesos i mig!
Quelcom semblant passa amb la meva mare; una de les seves virtuts és que ella sempre està guapa, però quan jo l'acompanyo, o bé el meu germà (22 mesos més gran que jo), a part de dir-li com de guapa està (i ho està) li diuen que és molt jove! Jove per tenir aquests fills tan grans, volen dir!
Tinc un cunyat, però, que li passa just al contrari que a mi: és 10 anys més gran que jo però sembla que jo sigui el gran! Li demanaria quin tint fa servir per amagar-se les canes (en fa servir?), però amb mi seria missió impossible! Però en el fons (o no tan en el fons) tampoc li canviaria l'edat per l'aparença..
Afortunadament les meves filles provoquen en mi el mateix efecte que jo amb la meva mare (sobretot quan la gent sap la meva edat real, no la que aparento!). Al cap i a la fi entre la meva mare i jo i a meva filla gran i jo hi ha la mateixa quantitat d'anys: un quart de segle. Sóc més jove que la majoria de pares de les amigues de la meva filla gran (10, camí dels 11 anys), també de la mitjana (8 anys) i sóc més coetani dels de la petita (4 anys), tot i que les respectives mestres no trobin la diferència a les reunions amb mares i pares a l'escola!...
En fi, fa poc més d'un mes que vaig fer 36 anys... Em va encantar celebrar-los i espero poder celebrar, d'aquí poc més de 10 mesos, els 37, encara que tampoc tinc massa pressa! Psicològicament els 36 segur que han fixat en el meu subconscient l'horitzó, encara llunyà però ja més perceptible, dels 40 anys; deu ser per això que ja no em permeto autoqualificar-me de jove... Ei, però fer els 40 no em preocupa! Sobretot perquè encara he de celebrar els 37, els 38 i els 39! I també perquè els i les "quarentones" que conec, els que ja han atravessat aquesta nova frontera, expliquen que la dels 40 és la millor dècada... no?
L’exposició l'organitzen la Direcció General de Difusió Corporativa i la Fundació Ernest Lluch i està dividida en cinc àmbits, oferint d'aquesta manera una visió tan polièdrica de l'Ernest com polièdric era ell:
Una vida de compromís: "m'agrada la gent que no solament són grans músics, grans matemàtics o grans economistes, sinó que també són grans persones, grans ciutadans" (entrevista al programa de Catalunya Música "A la manera de..." 1999)
Professor Lluch: "el creixement econòmic és impulsat per l'existència d'un sistema democràtic que asseguri les llibertats i que reguli el funcionament de les economies" (Serra d'Or, 2000)
Polític atípic: "El polític professional és perillós, cal mantenir l'activitat professional al marge de la política" (El Punt, 1979)
Escola de ciutadania: "veiem en l'esport, en primer lloc, una escola de ciutadania" (El Periódico, 1988)
Els seus territoris:
A part de Catalunya:
Aragó: "el treball més detallat em va fer topar amb una realitat no buscada: la vigència de la Corona d'Aragó" ("Las Españas vencidas del siglo XVIII. Claroscuros de la Ilustración". BCN. Crítica, 1999)
Euskadi: "no vaig arribar a la Quincena [Musical de Donostia] per naixement [...] ni tampoc per ser estiuejant o viatger en una població aliena o que expulsa els turistes. No va ser ni una cosa ni l'altra; el 1954 venia a treballar amb una targeta d'invitació de la meva mare: Ernest, vas a la ciutat més bonica d'Espanya" (Presentació de la Quincena Musical de Donostia, 1999)
País Valencià: "el País Valencià [...], un país proper del qual ens diferenciem perquè parlem el mateix idioma" (El Periódico, 1987)
Santander: "s'ha rehabilitat el Palau de la Magdalena (Santander) amb un terç de l'ajuda de l'Estat i 230 convenis amb particulars i altres institucions. Hi ha hagut dificultats, però he estat molt feliç aquí" (La vanguardia, 1995)
Madrid: "Madrid és cada vegada menys castellana" (Marçal Sintes. "Què pensa Ernest Lluch?" BCN. Dèria, 2001)
Recordo que el dia de la inauguració, tal i com descriu en Salvador a la seva crònica, va ser el dia de la sentència del TC sobre l'Estatut... Naturalment la pregunta "i en lluch què en diria?" és pertinent, però per resposta em quedo amb un fragment del text que el President Maragall va escriure, per a la publicació que acompanya l'exposició, al juliol del 2007 (essent encara President): "Jo ara pagaria milions per saber la seva opinió sobre la Catalunya, l'Espanya i l'Europa d'avui. Vivim un moment d'aquells en què la seva perspicàcia, la seva curiositat i la seva capacitat d'integrar enfocaments diversos donarien tots els seus fruits."
Teniu encara dies per visitar l'exposició, del tot recomanable, per conèixer uns dels polítics, un dels economistes, un dels ciutadans clau en la transició i consolidació de la democràcia a Catalunya i Espanya a finals del segle passat... Precisament el proper 21 de novembre farà 10 anys del seu assasinat a mans d'ETA...
Cada dos mesos, si fa o no fa, ens reunim els i les tècniques d'inserció de les 12 entitats que formem part del grup de Girona del programa Incorpora de "la Caixa", grup del qual jo en sóc el coordinador. La darrera reunió la vam fer a la nova seu de l'Associació Mifas a Girona, una seu magnífica situada a la Rambla Xavier Cugat de Girona.
En el transcurs de la reunió en Quim Bonaventura va entrar a la sala de reunions i... click! Va fer-nos aquesta foto!. Diies després vaig veure que el web de Mifas se'n va fer ressó, i també el seu bloc... Quan el vaig veure fent la foto amb el mòbil vaig pensar: alguna en trama en Quim!
El cert és que hi vam estar molt bé, com es pot veure a la foto i ben segur que repetirem...
Vaig tenir ocasió de trepitjar la nova seu de Mifas en la presentació, a mitjans desembre de 2009, del llibre Perquè tu eus important de l'Institut Guttmann, aleshores la seu estava encara en obres, preparant-se epr rebre a les noves instal·lacions tot l'equip d'oficines de Girona.
Per les entitats generalment l'important són els serveis que oferim en els centres on atenem els usuaris (centres de dia, centrres especials de treball, residències...) i a vegades les seus socials de les entitats, allà on hi sol haver els serveis administratius i serveis centrals, passen a un segon ordre... Però les seus també diuen molt de les entitats, i sense desmerèixer l'antiga seu de Mifas del barri de Sant Narcís, amb la nova Mifas disposa d¡'una seu a l'alçada de l'entitat que és.
FotoBloc és un concurs de fotografia de la Fundació puntCAT amb l'objectiu de promoure el domini .cat
Per participar-hi només cal enviar-hi fotografies on hi aparegui una adreça web amb el domini .cat, però no s'hi valen captures de pantalla, res de fer la foto a la pantalla de l'ordinador!
Aquesta és la llista de cançons i grups participants de l'edició del 2010, entre els que destaca la participació de Cesc Freixas:
* Mudança - Cesk Freixas
* Res no és mesquí - Sam Destral
* El Nostre Conte - theRow
* La meva terra - Rusó Sala
* Escapar - Lark About
* Girona m'enamora - Lakaste
* Escolta'm - Vertfosc
* Com sempre fem - Cabaret Misêria
* Mentre dorm el meu cor - Jorcx
* El Temps - Tan De Bo
* Floquets de neu - Laforet
* Vull Voler Volar - Pulpopop
* Dona'm un minut - Marge d'Error
* Tres acords per la balada de Joan Matraca - Estúpida Erikah
* Potser - Rocksord
Entra dins el guió jugar amb aquest senzill jeroglífic, no?... Malgrat aquest curiós gosset, amic fidel d'en Tintín, reconec que jo sóc més de l'Ideafix!
Però anem al tema, que jo avui us voldria parlar de Tom i Jerry. Aquest estiu al Canal Super 3 els fan a tothora i, ho reconec, m’hi he reenganxat! A les meves tres filles (10, quasi 11, 8 i 4 anys) i els hi agraden les seves aventures i a mi (36 anys), que ja m’agradaven de petit, em segueixen agradant ara...
Capítols i més capítols a partir d’un component ben senzill: un gat empaita un ratolí!
L’estiu és temps de reposicions, una manera econòmica d’omplir la graella... Tom i jerry no és una proposta precisament nova ni refrescant, però és una proposat entretinguda, desenfadada, divertida i, per mi, fins i tot entranyable!.
Posats a fer reposicions de dibuixos animats, recordo que al principi de TV3 m’agradava molt una sèrie de dibuixos animats que es deia “Els descamisats”... Els recordeu?
La d'avui és la petita gota freda tremolantnúmero mil d'aquest bloc...
La primera, Sigues lliure, la vaig publicar el dimarts 16 d'octubre de 2007...
Mes a mes, any a any, el bloc s'ha anat omplint, com gota a gota, de mica en mica, s'omple la pica! Avui, dilluns 9 d'agost de 2010 publico la que fa mil, però no és, ni de bon tros (espero), la gota de fa vessar el vas!
Seguirà omplint-se, aques bloc, de petites gotes fredes tremolant, d'apunts modestos, petits, sense més voluntat que aportar una gota més a l'oceà de la blocsfera escrita en català...
Moltes gràcies als qui, ocasionalment o amb fidelitat, seguiu l'activitat d'aquest bloc!
I moltes gràcies a lameva família (Abril, Irina, Clàudia i en especial Sira) per la vostra paciència i estima... Ni goso calcular el què mil entrades al bloc representen en temps que us he robat... a vosaltres i a les mil i una nits!
