dissabte, 16 de juny del 2012
#MinutsMusicals amb #NewOrder
New Order - True Faith per hushhush112
New Order van obrir el Sónar 2012 i avui faran un segon concert... al que no assitiré... Però no em resigno i aquests dies els he escoltat amb les mateixes ganes i intensitat de 20 anys enrere, quan els vaig descobrir, després d'assaborir Joy Division...
Aquí algunes cançons de consolació per gaudir-los, pels qui no els veurem en diirecte!
Blue Monday
Run
World in motion (ara que, encara que no un Mundial, es celebra l'Eurocopa!)
Love will tear us apart (versió de la cançó de Joy Division)
Love Will Tear Us Apart (Live at Later with Jools Holland)
new order | Myspace Music Videos
divendres, 15 de juny del 2012
La @XarxaIP presenta el seu #ideariXIP a Girona
 |
| Presentació de la XIP a Girona. Foto: Roger Casero |
No com elles i ells, personal de l'administració pública, que van sentir-se plenament identificats amb el què una treballadora de l'administració pública va expressar a la presentació de la XIP (Xarxa d'Innovació Pública) a Girona: "em sento desaprofitada!"
La Xarxa d'Innovació Pública és una iniciativa que emergeix del propi personal de l'administració pública (local, autonòmica, estatal, universitats...) per a potenciar la seva capacitat innovadora i de transformació.
La XIP és una xarxa molt oberta, que no estableix barreres ni entre les diferents administracions públiques ni a nivell jeràrquic; els que en formen part hi són a títol personal i s'hi impliquen en funció als seus interessos.
Pau Canaleta, convidat a la presentació que es va fer a Girona el passat dimarts 12 de juny, va apuntar un dels reptes que la XIP, de fet l'administració pública, té per endavant: la innovació no és només patrimoni de l'emprenedoria! Em va agradar la metàfora: l'administració pública és el nou oest a conquerir!
I si internet ho transforma tot, també ha de transformar l'administració pública, que recollint les paraules d'Anna Cabañas, si la nostra societat és líquida, més líquida ha de ser també l'administració.
La presentació de la XIP a Girona va començar amb la intervenció de Sergi Xaudiera, que va introduïr els principals eixos de la XIP.
Després Anna Cabañas va presentar l'Ideari de la XIP, un document que recopila les línies inicials elaborades pels diferents grups dela XIP.
La XIP és una alenada d'aire fresc a l'administració pública, és una petita revolució silenciosa que cada dia és menys petita i menys silenciosa!
Si treballeu a l'administració pública o hi esteu vinculats podeu formar-ne part i aportar-hi idees i treball... i sinó, o si només voleu donar-hi suport, podeu fer com jo i adherir-vos al manifest de la XIP!
dijous, 14 de juny del 2012
#Innovació, #TercerSector i exclusió social... seguirem dialogant!
Em va agradar molt llegir, aquesta setmana, l'article "Innovar no és car" d'Enric Segarra al diari El Punt Avui.
Segarra, després d'una reflexió sobre si cal o no innovar per als més desfavorits, i sobre si la innovació és o no és cara, aporta tres exemples, a mode de mostra, per il·lustrar l'essència del seu article, que subratlla com a frase destacada el propi diari: "La clau passa per innovar no per als desafavorits, sinó innovar des del context dels desafavorits".
Una incubadora feta amb recanvis de cotxes
Un sistema per a generar llum sense electricitat
Una senzilla bomba d'aigua
Aquest article m'ha recordat a la jornada a la que vaig assistir, quasi accidentalment, a finals del mes de març d'enguany: el 2n diàleg en innovació i tecnologia amb el tercer sector..
I també m'ha transportat directament a un event que tinc marcat al calendari: la propera jornada del @DIT3S; jornada, per cert, a la que encara us hi podeu inscriure.
Innovar per als més desavaforits no és, necessàriament, el mateix que innovar des del tercer sector... Tot i que des del tercer sector social s'innova per als més desafavorits, també s'innova pensant en els productes i serveis que, des de l'economia social s'ofereix en general a la ciutadania.
En aquest sentit, i per acabar, mereix menció especial el Premi BDigital 2012 pel servei Pay Park de l'Associació Mifas.
Enhorabona!...
Innovació, tercer sector, exclusió social... seguirem dialogant..
------------------
Apunt publicat també a Storify.
dimecres, 13 de juny del 2012
Arrenca Lectopia, club de lectura de pensament crític de #Girona
Lectopia inicia les seves activitats amb la 1a trobada, en la que es parlarà al voltant del llibre "¿Quiénes son los mercados y cómo nos gobiernan?" (Icària Editorial) i comptarà amb l'assistència del catedràtic d'economia aplicada de la UdG Josep Anguera.
Lectopia és un club de lectura obert a tothom... us hi apunteu?
dimarts, 12 de juny del 2012
Desconcertat amb el nou Trueta, preocupat pel Campus de la Salut de #SarriadeTer
 |
| Espai on es preveu construir el futur Campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter. |
Doncs es veu que no i, llegint entre línies, fins i tot sembla que el tema estigui més obert que anys enrere...
D'acord que els titulars serveixen pel què serveixen, però el del diari El Punt Avui de l'altre dia quasi m'espatlla l'esmorzar: "Salut busca uns terrenys alternatius per al nou Trueta".
Terrenys alternatius vol dir als que té previstos a dia d'avui... i els alternatius, tot i dins el terme de Girona, a on?
I tot i que sembla que queda clar, i això ja és un avenç, que Hostipal Trueta i Facultat de Meducina (bé, Campus de Ciències de la Salut) han d'anar agafadets de la mà, no deixa de ser enigmàtic aquest paràgraf de la mateixa notícia del diari El Punt avui: "Salut s'ha posat en contacte amb la Universitat de Girona per saber quins espais necessita per a la Facultat de Medicina, perquè, al seu entendre, són dos equipaments que han d'estar vinculats".
Que quins espais? Que no ho sap Boi Ruiz i Salut que a Sarrià de Ter tenim un conveni amb la UdG de l'any 2009 en el què ja es definixen uns terrenys per al Campus de Ciències de la Salut!
Llegint el Diari de Girona hom es queda si fa a o no fa allà mateix, d'entrada amb un titular també inquietant: "Salut demana altres terrenys per al nou Trueta", però la inquietud esdevé desconcert llegint l'interior de la notícia: "Ruiz va explicar ahir que fer un nou Trueta a l'entrada nord de Girona (el lloc d'ara) comporta "limitacions d'espai" i enderrocar l'edifici vell, una acció que sempre ha comptat amb l'oposició de CiU. No obstant, la conselleria encara manté sobre la taula totes les opcions que han anat sortint fins ara: emplaçar-lo fora de Girona, reformar l'actual hospital o fins i tot recuperar el projecte bàsic del tripartit."
Inquietud i desconcert pel nou Trueta, i desesperació pel Campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter.
Sí, ja ho sé, som un poble d'encara no 5.000 habitants, però aquí sembla que nosaltres, el poble de Sarrià de Ter, no comptem per a res, ni nosaltres ni els nostres acords amb Girona i la UdG per a l'emplaçament del Campus de Ciències de la Salut!
Que potser és paper mullat el pla parcial de la zona de Mas Boscosa que s'està fent per projectar el Campus de la Salut? I els acords amb els propietaris dels terrenys per a la cessió de l'espai que necessita la UdG?
Aviat Sarrià de Ter, i amb un retard de com a mínim 4 anys, aprovarem inicialment el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) que recollirà la normativa urbanística feta fins a la data, i la necessària en un futur, referent al Campus de Ciències de la Salut; també aprovarem, properament, un pla estratègic de promoció econòmica que pivota, en part, en el futur Campus de Ciències de la Salut...
La veritat és que sembla que Boi Ruiz jugui a fer de Sheldon Adelson amb el seu particular "Eurovegas": el nou Hospital Dr. Josep Trueta de Girona!
Potser la propera vegada que passi per Girona, el convidarem a Sarrià de Ter...
dilluns, 11 de juny del 2012
Àlex Jaime campió de #Catalunya de ciclisme... ara en carretera! #sarriadeter
 |
| Foto: Karlo Pascual |
Fa encara no un mes es va proclamar Campìó de Catalunya Infantil de BTT i ahir es va proclamar Campió de Catalunya de ciclisme en carretera!
Si fos en Jordi Basté diria: excels!
I si fos en Jordi Robirosa diria... apostoflant!
La progressió de l'Àlex en el ciclisme aquest darrer any ha estat meteòrica! Ha irromput al món del ciclisme amb molta força, però també, i sobretot, amb molt de talent i esforç!
Aquest segon títol de Campìó de Catalunya ha agafat per sorpresa a quasi tothom, doncs amb prou feines havia rodat prèviament en aquesta modalitat. Dalt la bicicleta de muntanya l'Àlex ja duia, abans de proclamar-se Campió de Catalunya, molts entrenaments, proves, i curses, però en la modalitat de carretera amb prou feines havia competit. Com aquell qui diu, el darrer en arribar a la festa ha estat el primer en creuar la línia de meta!
Ara el proper objectiu de l'Àlex és preparar-se per a la pre-selecció per al campionat d'Espanya de ciclisme en carretera; té opcions de classificar-se, però ell és el primer que sap que no s'ha de confiar... tampoc obsessionar! Farà com sempre, entrenar, entrenar i entrenar!
És evident, i els qui en saben ho corroboren, que l'Àlex té qualitats, aptitud i talent per al ciclisme... el temps dirà... De moment, tal i com li vaig escriure al Facebook, que gaudeixi d'aquests moments, d'aquest gran moment!
I és que t'hi pares a pensar i no són gaires els esportistes que poden dir que són Bicampions de Catalunya!
Els seus pares aquest diumenge lluïen un somriure d'orella a orella... l'Àlex, tímidament, també! I per més que l'Àlex pugi als podis, no li pugen mai els fums!
Però si a ell no li pugen els fums, a mi sí que m'agrada treure pit i dir: A Sarrià de Ter tenim un bicampió de Catalunya de ciclisme! Es diu Àlex i és un noi fantàstic!
Enhorabona Àlex i família!
 |
| Foto: Agustín Jaime |
dissabte, 9 de juny del 2012
Roma a #SarriadeTer... i si cal amb flauta! #minutsmusicals
Roma
Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi
i una estàtua de mabre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats,
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.
Manel
divendres, 8 de juny del 2012
#TW1semana i @fgrau a la @bibemiliaxargay de #SarriadeTer
 |
| Francesc Grau signant el meu exemplar del llibre "Twitter en 1 semana". Foto: Roger Casero |
Com aquest títol molts altres dels meu bloc també tenen algun element "Twitteritzat", bé sigui un "nick" (nom d'usuari) o "hashtag" (etiqueta), fet que és, possiblement una mala pràctica! I és que quan jo escric aquest títol l'escric pensant que, quan l'apunt es publiqui, també es publicarà, automàticament i de forma programada, una piulada al meu Twitter amb el títol de l'apunt i l'enllaç... També a Facebook...
Només amb el títol ja he destrossat una de les recomanacions que el passat dimecres 6 de juny d'enguany ens va regalar Francesc Grau a Sarrià de Ter, en la presentació del seu llibre "Twitter en 1 semana": sigues coherent en relació al medi on ets!
Més enllà d'aquesta qüestió, que meditaré amb el coixí, el que més em va agradar de la presentació del llibre d'en Francesc Grau és que va ser un diàleg entre ell i en Jordi Corominas, que el va acompanyar, i entre ells dos i el públic assistent. Si les xarxes socials en general, i Twitter en particular, són una conversa "glocal", també va ser-ho la presentació del llibre.
El camí a Twitter no es fa mai en solitari, tampoc l'inici; com em va fer recordar Francesc Grau, tots tenim un "padrí", algú que ens ha mostrat un camí i ens hi ha acompanyat; el seu, Eduard Bartlle, el meu, José Antonio Donaire!
Dins la conversa Jordi Corominas va parlar del número de seguidors, del vertigen que a vegades produeixen els números, tot i quel tan ell com el propi Francesc Grau van assenyalar que no ens hem d'obsessionar pel número de "followers" (seguidors) a Twitter, cal relativitzar-ho... tot i que els número de gent que et segueix i seguidors pot dir molt de tu...
Vam passar una bona estona xerrant i piulant sobre Twitter...
Twitter, més enllà d'un possible mètode per deixar de fumar, és una excel·lent eina social per estar informat i connectat amb la gent, tan a nivell personal com professional. I si bé és cert que són molts els manuals, també gratuïts, que corren per la xarxa sobre l'ús de Twitter, jo us recomano especialment la lectura del llibre "Twitter en 1 semana".
El llibre, de lectura àgil i comprensible, i que si no voleu no cal dilatar al llarg d'una setmana, és una bona guia no només per entendre l'eina, sinó, i sobretot, com fer-la servir i treure'n rendiment.
El llibre jo me'l vaig comprar i llegir tan bon punt es va publicar, a principis de novembre de 2011; ahir, finalment, en Francesc Grau me'l va dedicar!
Si Déu va fer el món en 7 dies, i encara li'n va sobrar un, no és missió impossible comprendre Twitter en 1 setmana!
dijous, 7 de juny del 2012
La vil·la romana del Pla de l'Horta declarada BCIN! #SarriadeTer
 |
| Imatge parcial de la vil·la romana del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter. Foto. Roger Casero |
Amb molta satisfacció hem rebut, a Sarrià de Ter, l'esperada notícia!: El Govern declara bé cultural d'interès nacional la vil·la romana del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter.
Fantàstic! Si el patrimoni arqueològic i cultural de Sarrià de Ter ja va prendre rellevància amb les primeres excavacions de la vil.la romana del Pla de l'Horta a principis dels anys '70 del segle passat, i posteriorment amb les excavacions de la necròpolis visigòtica a mitjans de la primera dècada d'aquest segle, ara, amb les noves excavacions i la seva declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional no només podrem preservar més i millor el nostre patrimoni, sinó que podrem difondre'l com es mereix!
Aquests dies amb la declaració de BCIN de la vil·la romana del Pla de l'Horta és inevitable, i necessari alhora, recordar el pregó que l'arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal, responsable de les excavacions de la vil·la, va fer a la Festa Major de 2009, del que vaig recollir-ne les meves impressions al bloc:
"En Lluís va parlar, naturalment, de Sarrià de Ter, però no va voler referir-se, com solen fer els pregoners, als records d'infantesa (llavors s'adonaria que han passat massa anys) ni a explicar com era i ha canviat Sarrià de Ter des de llavors (no explicaria res del què vosaltres no sabéssiu, possiblement amb major coneixement); en Lluís Palahí va parlar del Sarrià de Ter de fa dos mil anys, el poble (la vil·la) que precisament s'amaga sota la pell de l'actual.
Va referir-se al seu emplaçament, situant-lo geogràficament a la plana de Girona amb el pas del Congost i del riu Ter, com a dos elements claus, que no només n'han determinat l'origen, també el seu paper, la seva funció de poble residencial per un costat, amb més espai que no pas Girona (Gerunda), però prou a aprop com perquè un ric romà s'hi fés una imponent vil·la, però també per la seva funció productiva (abans agrícola, ara industrial). La funció de control i defensiva de la zona (pla de Girona) es feia des del Castellum de Sant Julià de Ramis...
Entre el Sarrià de Ter de fa dos mil anys i l'actual, va dir, no hi ha tantes diferències; va establir alguns paral·lelismes, trobant, d'aquesta manera en la història, les claus per entendre el paper i caràcter del Sarrià de Ter actual... de la mateixa manera, va dir, que el Sarrià de Ter del 3.000 serà també en funció del què som ara..."
Ho va escriure Assumpció Vila l'any 2008... sensibilitat arqueològica!
(vídeo de la visita a la vil·la romana a finals de març de 2009)
dimecres, 6 de juny del 2012
#Facebook per a menors de 13 anys? I perquè no!
Confesso que quan vaig escoltar la notícia a la ràdio no vaig poder evitar pensar en la meva filla gran!
Diu ella, amb 12 anys i cursant 1r d'ESO, que és l'única de la seva classe que no està a Facebook; i no sé si l'única, però sí que és cert que moltes de les seves amigues són a Facebook, algunes fins i tot són "amigues" meves, fet encara més sorprenent per no dir paradoxal!
Fins i tot tinc "amigues" a Facebook que són amigues reals de la meva filla mitjana, de 10 anys... Ho sap tothom, i no cal que sigui profecia: els menors de 13 anys registrats a Facebook es compta per milions!... diuen que 7.5 milionn...
A casa nostra, que de moment tenim 2 regles d'or per al Messenger, en tenim de moment només una per a Facebook: Facebook no et deixa registrar, nosaltres, els teus pares, no et deixem mentir!
Els infants són vulnerables i no sempre són prou conscients dels riscos d'internet... els adults a vegades tampoc... Permetre el registre de menors de 13 anys a Facebook, també a d'altres xarxes socials, és un tema pelut, és una qüestió sensible que té inevitables derivades legals, jurídiques, però també ètiques i educatives...
En tot cas, però, ni tot comença ni tot acaba a Facebook; aquest curs la meva filla mitjana, de 10 anys, s'ha registrat, per iniciativa de la pròpìa escola, a l'Edmodo, una xarxa social lligada a l'àmbit escolar que, més enllà dels continguts, també serveix d'aprenentatge d'ús. Per al seu registre vaig haver de firmar una autorització.
I la meva filla petita, de 6 anys, està registrada en alguns jocs on line, registre fet a través del meu correu electrònic i amb el consentiment parental...
Internet i les xarxes socials hi són i no són aliens als menors, la responsabilitat és nostre, dels adults, i sobretot dels pares, mares i tutors legals; i com amb altres qüestions de la vida (el consum de TV, de videojocs, els horaris, els hàbits alimentaris, els hàbits de treball, etc) la vida i navegació a internet dels nostres infants és una responsabilitat que no podem defugir.
La proposta de Facebook em sembla encertada, sobretot perquè vincula el registre als pares o tutors legals dels menors, fet que permet treballar, negociar, pactar, no només controlar, la seva presència a internet. És aquest un bon principi, a través dle pacte i la negociació, per a caminar, navegar i compàrtir a les xarxes amb una relació de confiança.
Els filtres i controls parentals hi són i cal fer-los servir, però no simplement com a elements controladors, sinó sobretot com una gran eina per a generar entorns de confiança; al capdavall no hi ha millor control parental que la confiança!
I jo seré el primer en clicar: M'agrada!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)