En moments de crisi a vegades és convenient tornar als orígens, o si més no rememorar-los, no per pura complaença sinó per cercar-ne l'arrel o, encara millor, la llavor.
I si d'una llavor prové la nostra cultura és, entre d'altres i sobretot, de la Grècia clàssica i d'Atenes. I això ens serveix per dos conceptes l'origen dels quals són indestriables d'Atenes: Europa i la democràcia.
Aquests dies estem veient com al cor polític d'Europa, al Parlament Europeu, també hi ha pomes podrides per la corrupció; també aquests dies veiem com a Espanya la democràcia, de nou, corre el risc de ser torpedinada per poder judicial, el que encara manté més rèmores del passat, d'aquell que el dictador va deixar lligat, i ben lligat.
A Atenes, de la Gràcia clàssica, en queden ruïnes i aquí el que hauríem de fer, amb la corrupció i amb els atacs a la democràcia, és enrunar-los, dinamitar-los i convertir-los en runes, que no ruïnes, que només ens en salvarem si en fem una demolició total.
Tornar als orígens no (només) per no perdre la identitat, sobretot per no perdre la dignitat.
