El vídeo de la setmana: benvinguts a Ullastret, al 250 aC!

Joc de Trons ha reconstruït digitalment, sobre Girona, una ciutat i indrets de ficció, apropant el mar a les escales de la Catedral i altres fantasies que, vist el resultat, poc tenen a veure amb la Girona real, ni l'actual ni la històrica! Tampoc n'era, aquesta, la intenció!

La Girona del Joc de Trons, però, ja és una ruta turística més, un motiu de destí, una experiència que ha esdevingut visita guiada a la Girona real d'avui!

Una història més real ha estat la reconstrucció virtual en tres dimensions del jaciment ibèric d'Ullastret (Baix Empordà), un treball fet gràcies a la recerca arqueològica que ens permet, més enllà de la visita al jaciment, caminant entre les pedres, les restes d'aquesta important ciutat ibèrica, caminar-hi virtualment pels seus carrers tal i com eren en el moment de màxima esplendor d'Ullastret, al 250 aC!

Que la realitat, en aquest cas la virtual d'Ullastret, superi la ficció!



Bon divendres!

El vídeo de la setmana: la construcció, deconstrucció i destrucció de la Girona de Joc de Trons!

Girona ha estat escenari de la sisena temporada de la celebrada sèrie Joc de Trons; ara que ja sabem que no serà escenari de la setena, podem gaudir del procés de construcció, deconstrucció i destrucció que ha fet l'empresa australiana d'efectes especials Rising Sun Pictures.

Qualsevol semblança amb la realitat (o hiperrealitat!) no és pura coincidència, sinó simplement tecnologia!



Bon divendres!

Girona és de primera!

No sempre li ponen a Girona, tampoc al Girona ni als gironins...

El penúltim canvi a l'alcaldia de Girona no va ser massa reeixit, l'Uni Girona no va poder revalidar el títol de la lliga femenina de bàsquet ni El Celler de Can Roca el de millor restaurant del món. I per si no fos poc sembla que Girona no tornarà a ser, de moment, decorat de la celebrada sèrie Joc de Trons!

Aquests darrers dies Girona ha viscut de nou l'anhel d'un ascens a la primera divisió del futbol espanyol, però el Girona FC s'ha quedat de nou amb la mel als llavis, tot i no viure la crueltat i la incredulitat de la temporada passada!

Diuen que el futbol li'n deu un, d'ascens, al Girona! Però ja sabem que el futbol imparteix la seva pròpia justícia, marcada per la pilota i sobretot pel capritxós gol, per sobre de qualsevol altra consideració! I el futbol de deutes no en vol saber gaire res: també diuen que té un deute amb l'Altético de Madrid i la Champions League, però aquest, com el de l'ascens del Girona, és un deute que el més que el futbol l'hauran de saldar els propis clubs fent allò que encara no ha pogut o sabut fer: guanyar els partits decisius!

El Girona novament s'ha quedat a les portes de l'ascens i és inevitable l'agre sensació de derrota que ens ha deixat en l'ànim de tots i, sobretot, en la pell dels que se l'han deixat.... És amarga la derrota i pesant l'abatiment, la frustració del voler i no poder!

Però al mateix temps que el Girona ha perdut l'ascens ha guanyat afició i, sobretot, reputació! Aquests darrers anys el Girona s'ha consolidat a la categoria de plata del futbol espanyol i s'ha significat com un equip altament competitiu, un equip atractiu tant per a possibles jugadors com per a aficionats i simpatitzants, ha esdevingut un equip de moda, un equip, el Girona FC d'aquests darrers anys, imant!

No sabem si alguna temporada el Girona pujarà a primera, com tampoc sabem si l'Uni Girona de bàsquet guanyarà de nou la lliga femenina o El Celler de Can Roca es coronarà de nou com el millor restaurant del món... Tant li fa, per molts fins i tot si res de tot això passa Girona és i serà de primera!

Sí, Girona és de primera! Per mi ja ho era molt abans que es creés l'Uni Girona, abans que El Celler de Can Roca col·leccionés estrelles, fins i tot quan el Girona FC jugava a tercera!

Sí, ja ho sé, qui no es consola és perquè no vol!, és clar que si comencem a estirar de dites i frases fetes... "mal de muchos, consuelo de tontos"!

L'ocupació temporal del Temps de Flors

Pel Temps de Flors no tot són flors i violes, malgrat ho sembli...

Del 7 al 15 de maig Girona s'inundarà de visitants que cercaran en cada flor, en cada pètal, en cada pati i instal·lació floral la confirmació de la bona decisió que han pres: visitar Girona pel Temps de Flors! Només així suportaran les molèsties de l'altre Temps de Flors: les aglomeracions, els nervis, les terrasses i restaurants plens, les inclemències del temps (tan si plou com si fa calor), la fatiga i el cansament dels gironins autòctons!

Durant aquests dies Girona floreix i es posa guapa, com anys enrere es promocionava Barcelona, i és literalment ocupada temporalment mentre uns gironins ho observen amb orgull i d'altres es pregunten, un any més, si no fa massa temps que el Temps de Flors ja no és ni d'ells ni per ells, si és que mai ho ha estat...

Al llarg d'aquests dies es compartiran milers, desenes de milers... un munt d'imatges a les xarxes socials (les mateixes flors, els mateixos angles, les mateixes perspectives) i els restaurants de la ciutat faran l'agost al maig, que al mes d'agost l'agost ja el fan els de la costa...

Temporal també és el contracte que la Rosa, que no es diu Rosa però així li direm pel Temps de Flors, ha signat per treballar aquests dies, un contracte tan efímer com les flors que tanta expectació aixequen i tant interès desperten, que tanta gent fa venir a la ciutat en un creixent peregrinatge; la Rosa pel Temps de Flors treballarà en un restaurant i seran molts els peregrins que tindrà com a clients!

Ni el contracte ni la feina li resoldran la seva situació, prou que ho sap ella, prou que ho sé jo: una flor no fa estiu, ni un contracte resol l'atur i la precarietat laboral!

Però aquest contracte laboral temporal la reactivarà laboralment (que no és poc) i li permetrà treballar a Girona, on ha arribat fa poc de les Terres de l'Ebre per motius personals que ara no venen al cas.

Aquesta feina temporal també li engreixarà un xic més el seu currículum, minimitzant així el període d'inactivitat laboral, ja se sap, aquells forats que, lluny d'apreciar-se com els de l'emmental (estimat Watson), fan que els responsables de recursos humans (quasi) sempre en preguntin el motiu, i que els candidats han de saber respondre amb més seguretat que sinceritat, sense dir cap mentida però tampoc tota la veritat!

Aquests dies la Rosa viurà i veurà per primer cop el Temps de Flors; tan de bo tingui un moment per perdre's pels patis i carrers per contemplar les flors que, com el seu contracte. donen vida efímera a una ciutat que no para de bategar a ritme de festivals, Joc de Flors i Temps de Trons!

I tan de bo després del Temps de Flors pugui seguir treballant, si pot ser amb un contracte més estable que li permeti establir-se a Girona i conèixer la ciutat (real) que s'amaga rere les flors i aquest temps...

Els trons de Girona

Aquests dies a Girona no han faltat culs per asseure's-hi!. Foto: N. Guisasola (ACN)

No sé si al final Girona va ser, com va preveure i esperava l'alcalde Puigdemont, un parc temàtic  del sobiranisme; diria que no doncs aquelles "Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat" organitzades pel diari El Punt Avui i celebrades a mitjans de juliol de 2014 no van ser les més reeixides i van ser, de moment,  les darreres...

Més que del sobiranisme Girona ha estat aquests darrers dies un parc temàtic de Joc de Trons, amb el tron de la sèrie com a reclam i la projecció del primer episodi de la sisena temporada com a "première" apta només per a afortunats, i autoritats. Veure la façana de l'Ajuntament de Girona disfressada amb porexpan de Joc de Trons sobta i hom es pregunta fins i tot si cal, però no nego que des de la distància i escepticisme amb que no miro la sèrie la meva mirada tampoc és neutra.

Suposo que fa bé Girona d'estirar el fil i aprofitar el moment, tot i que entre les marejadores i astronòmiques xifres que es donen sobre l'impacte econòmic de la sèrie a la ciutat algunes són certes i la majoria suposicions, més càlculs de possibles costos que diners que finalment d'una o altra manera, dringaran a la ciutat.

Girona és una ciutat rica en llegendes, documentades, contades i escenificades de fa anys, i no descarto que amb el pas dels anys Joc de Trons en forgi de noves... Però aquests dies veient les cues i devoció per fer-se una foto al tron que dóna tant de joc i nom a la sèrie no he pogut evitar pensar en la cadira de Carlemany, tron llegendari, aquest sí, que he admirat i venerat tota la vida!

Carlemany mai va ser a Girona però els gironins li hem dedicat amb devoció una cadira i una torre i fins i tot una llegenda sobre la seva espasa que fa les delícies dels qui, com amb la sèrie, també somien amb una Girona llegendària.

Potser sí, al final, m'animaré a veure la sèrie, tot i que llavors el tron ja no hi serà i la façana de l'Ajuntament lluirà la seva habitual estampa de pedra, amb les seves tres portalades; és clar que el meu cul es deleix més per seure a la cadira de Carlemany que no en aquest tron imantat d'espases...

El vídeo de la setmana: el tràiler més gironí de Joc de Trons

Els "serièfils" més tronats estan d'enhorabona, doncs aquesta setmana la productora HBO ha publicat el tràiler de la sisena temporada de Joc de Trons amb imatges de Girona!

L'efecte Madrenas ja es nota! Què millor que aquest tràiler per deixar enrere el joc de trons que Girona ha viscut aquestes darreres setmanes!



Bon divendres!