Al llarg d'aquest 2025 els dissabtes el dedicaré a les cançons que xiulen, peces musicals que, en algun moment, contenen música xiulada.
Xiular: Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.
I avui, una cançó que només d'escoltar-la et transporta en una pel·lícula, "Kill Bill 1", tot i que en realitat va formar part de la banda sonora de la pel·lícula homònima: "Twisted Nerve". I ara que parlem de "Kill Bill", avui potser és un bon dia per a fer-nos aquesta pregunta: és una pel·lícula feminista?
La pregunta, com tantes altres, planteja alguns matisos en la resposta... Podem considerar "Kill Bill" com a pel·lícula feminista en la mesura que presenta dones fortes i independents, trencant amb els estereotips tradicionals del cinema d’acció, protagonitzat majoritàriament per homes.
El personatge interpretat per Uma Thurman (La Núvia) és una dona poderosa (empoderada, que en diríem avui) que pren el control de la seva vida i la pel·lícula presenta, a més, altres personatges femenins igual de poderosos.
No obstant això, l'atribució de feminista de la pel·lícula no genera consens, ja que també hi ha qui la considera com una mena una fantasia masculina de l'empoderament femení, per la sexualització de la violència i per una projecció, en definitiva, masculinitzada del poder.
Feminista o no, el que conté la "Kill Bill 1" són escenes icòniques, algunes d'elles acompanyades per grans cançons, com "Twisted Nerve", del compositor Bernard Herrmann. La inquietant "Twisted Nerve" va formar part de la pel·lícula homònima de 1968, traduïda aquí com a "Nervios rotos", una pel·lícula controvertida que no va tenir l'èxit esperat.
Anys més tard, el director Quentin Tarantino va recuperar aquesta cançó per a la banda sonora de "Kill Bill 1", per emfatitzar la sensació de suspens i perill, d’amenaça imminent d'una de les escenes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada