Abusananos de quilòmetre zero

Diuen que el poder ens mostra com és, realment, la persona que l'ostenta. L'exemple recent més clar i evident és Donald Trump, que embriagat de poder, desplega desvergonyidament el seu caràcter altiu, prepotent, fatxenda i fins i tot, pinxo, en la segona accepció de la seva definició: "El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia, infonent por".

Només cal veure les imatges de dies enrere del despatx oval de la Casa Blanca, amb un Donald Trump renyant i humiliant públicament Volodímir Zelenski com un abusananos qualsevol. No calia entendre què li deia, amb la comunicació no verbal d'ambdós presidents ja s'entenia tot de forma prou clara i evident. És possible que molts i moltes de nosaltres sentíssim una mínima empatia pel president ucraïnès, potser per haver viscut de prop situacions semblants, algunes fins i tot a la pròpia pell.

Qui més qui menys recordem aquell abusananos de l'escola que es burlava dels altres, que s'aprofitava dels més febles o que es feia el fanfarró perquè ningú li parés els peus. També a l’institut, quan aquests abusananos aprenien a jugar amb la manipulació, a arreplegar acòlits i fidels seguidors per continuar humiliant els més febles o vulnerables, només per reafirmar el seu poder. I quan ens fem grans, aquests abusananos no desapareixen: es converteixen en caps insuportables, companys de feina que trepitgen qui faci falta per ascendir o enfortir la seva reputació (?), persones que, si a més tenen poder (sol passar), continuen menyspreant i humiliant a les persones que consideren inferiors.

Ens posem les mans al cap veient la prepotència de personatges com Donald Trump o Vladímir Putin, i la realitat és que, malauradament, d'abusananos també en tenim molt a prop nostre: a la feina, en les organitzacions, entre les amistats o fins i tot a la família, sempre hi ha qui vol fer-se el fort trepitjant els altres.

Més enllà de la incomoditat que ens generen, també interpel·len directament la nostra consciència, que ens empeny a no callar ni abaixar el cap, a intentar frenar-los procurant no prendre mal. La pregunta és: quantes vegades hem de deixar passar aquests abusos? Quantes vegades hem fet alguna cosa per aturar-los? Malauradament, massa vegades ens ho mirem de cua d'ull, hi passem de puntetes, fem com si res...