L'esperit competitiu del Barça de Hansi Flick

Potser no va ser tan apoteòsica com aquella nit inoblidable del 12 de març de 1997, la del 5-4 contra l'Atlètic de Madrid en el partit de tornada de quarts de final de la Copa del Rei, la nit del "Pizzi, ¡sos macanudo!" que Joaquim Maria Puyal va immortalitzar. Potser no va ser tan apoteòsica com aquella, però la remuntada del Barça d'aquest diumenge contra els "colchoneros", remuntant un 2 a 0 per acabar amb un 2 a 4, va ser vibrant i espectacular!

Aquella remuntada va servir per no caure eliminats i seguir competint a la Copa del Rei, que finalment es va guanyar. Aquesta remuntada de moment no sabem si servirà per guanyar la lliga; de moment serveix per refermar la primera posició de la lliga, per allunyar més l'Atlètic de Madrid i per guanyar-li la diferència de gols particular, l'anomenat "gol average".

Em meravella, i alhora sorprèn, l'esperit competitiu d'aquest equip; jo, que amb el segon gol de l'Atlètic de Madrid ja em resignava a donar el partit per perdut, aspirant com a molt a l'empat quan el Barça va fer el primer, vaig quedar totalment en fora de joc, assenyalat com tants altres, quan vaig veure com el Barça no només capgirava el marcador, sinó que l'ampliava guanyant-li la diferència de gols, element clau en cas d'empat a punts.

És evident que aquest Barça comet errors defensius i que assumeix riscos i és vulnerable; també és evident que és un equip que, mentalment i futbolística, té la capacitat per compensar amb escreix els errors defensius amb una gran capacitat per marcar gols, per a ser més contundent a l'àrea contrària que vulnerable a la pròpia.

El Barça necessitarà aquest mateix esperit competitiu per eliminar, precisament a l'Atlètic de Madrid, en el partit de tornada de les semifinals de la Copa del Rei, amb l'eliminatòria empatada, per seguir refermant el lideratge a la lliga espanyola i per superar fases a la Champions League, la més immediata, els quarts de final que disputarà contra el Borussia Dortmund.

Certament, el camí fa pujada, però aquesta temporada, a diferència de les darreres, el Barça va ben calçat i, amb independència de si arriba o no a tots els destins desitjats, com a mínim estem gaudint, i de quina manera, del camí!