La frase cèlebre de la setmana, sobre el perdó

Imatge de kalhh a Pixabay

Perdonar és un acte de generositat i, alhora, exigent; és exigent en la mesura que requereix, tal i com descriu el diccionari, "no guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda" i, si fos el cas, "renunciar a imposar un càstig per la falta comesa", fins i tot si el càstig és la nostra indiferència, fredor o mirada esquiva...

El perdó és necessari per a la nostra pròpia supervivència, doncs no som infal·libles i cometem errors, i en aquests errors pot haver-hi ofenses, delictes o faltes envers els altres, fets que, més tard o més d'hora potser necessiten ser perdonats.

És clar que també hi ha qui s'aplica la màxima que "és més fàcil demanar perdó que demanar permís"... Sigui com sigui el perdó no sempre l'associem a l'oblit, i gairebé sempre a la culpa (qui estigui lliure de pecat, que llanci la primera pedra!), que algunes vegades hauríem de transformar en responsabilitat...

No sé si el perdó és molt catòlic, però el religiós nord americà Henry Ward Beecher va dir que "puc perdonar però no puc oblidar, és només una manera de dir que no puc perdonar.''

Possiblement té raó, doncs mentre el record ens pesa en l'ànima i en l'ànim, mentre el record ens pertorba, el perdó no és complert.

És clar que ara, sembla, no s'hi valen ni l'oblit, ni el perdó...