dilluns, 4 de novembre de 2019

Que torni "La barberia"!


Temps era temps Catalunya era, políticament, un oasi. L'oasi català, en dèiem...

Les aclaparadores majories absolutes del president Pujol atenuaven un Parlament de bassa d'oli, en el que la correcció política era, pràcticament sempre, a l'ordre del dia.

Les amables relacions del govern de Catalunya amb l'Estat Espanyol, amb una Espanya que fins i tot condecorava el president, quan encara no era "enano", es mesuraven per la quantitat i qualitat de peix que s'abocava al cove...

Potser sí que no era tan idíl·lic, que tampoc sonaven violins tothora, que hi havia disputes, diferències, discussions i confrontació, però a diferència d'ara i d'aquests darrers anys, les formes no defugien ni la correcció política ni el respecte institucional.

A principis dels anys noranta un programa de televisió, "La barberia", conduït pel periodista Pitu Abril, era un dels millors exemples d'aquell oasi català. Jaume Camps (CiU), Jaume Sobrequés (PSC), Enric Lacalle (PP) i Francesc Baltasar (ICV) parlaven, discutien i debatien sobre l'actualitat futbolística del moment, especialment la del Barça.

L'altre dia, després de llegir titular i notícia ("La foto de la vergonya"...) vaig pensar en "La barberia" i, reconec, fins i tot vaig enyorar part del seu esperit; les trinxeres són tant profundes que ja ni veiem l'enemic, sinó que ho és tothom que no estigui a la nostra.

Que un ex-Unió, una post-convergent, una republicana i una socialista, entre d'altres, comparteixin una "selfie" amb Inés Arrimadas (i comparteixin l'alegria per la seva bona nova) pot inquietar i segurament indigna perquè, ni que sigui només un polsim, conté més veritat de la que ens pensem, o voldríem; entre bambolines possiblement les relacions s'humanitzen més que no pas des de l'escó del Parlament, o del faristol de qualsevol míting...

L'oasi català va existir o va ser un miratge? O el miratge és ara?...

Cap comentari:

Publica un comentari