Rossos, poderosos i despentinats!

Sóc ros i, per bé que ara per ara siguin pocs els vestigis que conservo per a demostrar-ho (cada vegada menys), sempre en seré!

De petit era rosset, lluïa un cabell ros clar, especialment a l'estiu, i a mesura que em vaig anar fent gran iremeiablement es va anar enfosquint; de jove era ros i durant un temps lluïa una llarga melena rossa que, ai l'as!, va ser més efímera del que hagués desitjat!

L'any 1995, amb vint anys i camí dels vint-i-u, em vaig rapar per primera vegada el cap; va ser a la perruqueria Giramé de La Rambla de Girona i em van donar un floc dels llargs cabells, que encara conservo, que fins aquell dia ornamentaven el meu terrat. Recordo que just després de rapar-me vaig anar a una concentració a favor de la insubmissió davant els jutjats de Girona, i jo semblava ben bé un soldat acabat d'entrar al quartel.

Aquella primera rapada va ser tota una premonició, i tot i que després els cabells, encara rossos però ja més escadussers, van seguir creixent, amb el pas dels anys aquell estil es va acabar imposant, m'agradés o no...

Curiosa transició la de passar a ser anomenat Schuster a primer i segon de BUP, no per les meves qualitats futbolístiques sinó per la semblança capil·lar, a ser anomenat anys més tard "Lo Pelat" (Ivan de la Peña) o fins i tot "Krilin"!

I si bé és cert que les canes han anat guanyant terreny als pocs cabells que em queden, jo em sento i sentiré, sóc i sempre seré ros, per més que la meva aparença s'entesti, si no a desmentir-ho, sí a posar-ho en constant dubte!

Boris Johnson és des d'ahir el nou, i flamant (?), primer ministre del Regne Unit, després de la inevitable dimissió d'una erosionada pel Brèxit Theresa May; de Johnson només admiro la seva capacitat per a mantenir viva la seva vistosa tofa rossa, sospito que calculadament despentinada!

I no puc evitar pensar que, en relació a les tofes rosses, bé podria fer un bon tàndem amb Donald Trump, tot i que és evident que amb Trump comparteixen molt més que una simple, i aparentment descontrolada, tofa rossa!

Johnson i Trump, rossos, poderosos i despentinats, marquen i marcaran l'agenda europea i mundial amb la seva actitud excèntrica, la seva ideologia conservadora i el seu oportunisme polític.

Sóc ros i sempre en seré, i si el de Johnson i Trump s'acaba consolidant com el paradigma dels homes rossos, no descarto negar rotundament, algun dia si s'escau, que sóc o he estat ros alguna vegada en la meva vida!