dilluns, 4 de juliol del 2016

Dos-cents setanta sis mesos i un dia

Ella és el meu far, dos-cents setanta sis mesos i un dia després... Foto: Roger Casero
Bill Clinton era el flamant nou president dels Estats Units i Barcelona afrontava el seu primer estiu post olímpic! Felipe González vivia la pròrroga del seu mandat com a president de l'estat espanyol, guanyant les eleccions però perdent la majoria parlamentària, i el Barça de Cruyff guanyava la seva tercera lliga consecutiva, segona "de Tenerife"! De tot això i moltes més coses en fa o farà vint-i-tres anys, els mateixos anys que té el pilot de motos Marc Màrquez o que ens va deixar l'actriu Audrey Hepburn.

Vint-i-tres anys més tard ella diu tenir-ho més clar que aleshores, que en aquell nostre primer petó, i és aquesta, per mi, una gran noticia: que a la seva manera em sigui "t'estimo més que ahir", alhora que el "menys que demà", naturalment, l'hauré de merèixer!

Al llarg d'aquests vint-i-tres anys que som parella n'ha vist i m'ha vist de tots colors, i és aquí on s'amaga un dels secrets de l'amor: no estimar els defectes de l'altre, sinó estimar-lo tot i els defectes i imperfeccions, que hi són, us asseguro i ho sabeu, en el meu cas!

Quan els anys encara eren menuts comptàvem i celebràvem els mesos, suposo que, sense acabar-ne de ser conscients, per allò de celebrar les petites fites, les petites victòries. Ja fa anys que vam deixar de comptar els mesos, possiblement quan els anys ja eren prou número com per celebrar-los com si de mesos es tractessin!

Però mai hem deixat de celebrar l'inici de la nostra relació, data que ni tan sols ha eclipsat la del casament, doncs sense la primera no hi hauria la segona: vint-i-tres anys són dos-cents setanta sis mesos!

Dos-cents setanta sis mesos i un dia després no som els mateixos, ni ella ni jo ni nosaltres com a parella! Hem après i aprenenem a ser parella, a ser i fer de pares, de jove i nora, de cunyats i tiets... afrontant la vida i els seus avatars junts. Dos-cents setanta sis mesos i un dia junts, per ella i per mi, més de mitja vida!

No sé si fa vint-i-tres anys érem més innocents; segur que érem més joves i inexperts; i si bé l'experiència és un grau tampoc ho és tot en la parella; pesa més, en qüestions de parella o si més no de la meva, la confiança i el compromís, i sí, naturalment l'amor! Per sort a mi no m'ha passat com a en Capri: ni l'amor ni ella, ni l'amor per ella han marxat!

Dos-cents setanta sis mesos i un dia poden semblar una condemna: si ha de ser aquesta i així em declaro culpable i que sigui perpètua: l'estimo, t'estimo Sira!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada