Periodistes fent guàrdia (civil?) a la Plaça del Vi de Girona. Foto: David Borrat/diari ARA |
Qui no s'ha embardissat en una sortida, una excursió, en un bosc? Qui no s'ha esgarrinxat les cames, quan s'ha embardissat? Qui no s'ha sentit Indiana Jones, matxet en mà, obrint-se camí entre la bardissa?
Un dels significats del verb embardissar és embolicar, o embolicar-se, i així és com, d'uns anys ençà, està la política catalana i espanyola: embolicada, embardissada!
El darrer capítol l'hem viscut aquests dies amb l'operació policial a diferents ajuntaments per la investigació d'irregularitats; embardissar és fer de l'entrada de la policia notícia, quan hom pensa que precisament la investigació hauria de ser més aviat cautelosa i discreta. La imatge dels periodistes gironins convocats a la Plaça del Vi per la Guàrdia Civil esperant l'arribada d'agents de paisà és tot un poema visual digne d'en Joan Brossa, un trist i patètic poema del punt en el que hem arribat!
Ara del que es tracta és d'embardissar el camí de l'altre amb el tot s'hi val i amb l'embolica que fa fort, doncs ja hem comprovat que sí, que qui embolica es pot fer fort! I sí, potser això no és d'ara ni només d'uns, però ara és més evident, o si més no als meus ulls!
Ei, i consti que jo ja vull que s'investiguin possibles irregularitats, i m'és igual si presumptament les han comès unionistes, federalistes, sobiranistes o independentistes, però al final sembla que pesi més la posició ideològica que no el presumpte fet delictiu! I tan em desagrada qui embardissa com qui s'hi escuda!
Em resisteixo a creure que a la política encara li queda un polsim de pedagogia, que la política segueix essent l'art de gestionar de la millor manera allò comú, l'art de confrontar idees i la democràcia la millor manera d'aplicar-les. La política, alhora que pot ser pedagogia, també pot ser el camí més ràpid per acaparar, maliciosament, el poder!
Ni la democràcia, ni la política ni, encara menys, els polítics són perfectes, ja ho sabíem i ja ho sabem, i ja hem vist com la seva capacitat d'embardissar-ho tot, d'emmerdar-ho, és infinita, ja sigui utilitzant els mitjans de comunicació, tot un clàssic, la policia o el que convingui...
Quines paraules tan boniques i eufòniques, bardissa i embardissar; llàstima que la política, i els polítics, les espatllin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada