És cert, però, que si en algun espai de poder (?) tradicionalment masculí les dones han guanyat pes és el de la política. Fent un breu repàs aleatori de noms (Thatcher, Merkel, Esperanza Aguirre, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristina Alberdi, María Teresa Fernández de la Vega, Núria De Gispert, Joana Ortega, Marina Geli, Montserrat Tura..) hom podria pensar que la feina està feta, que ja hi ha molta representació femenina als parlaments i governs.
Si bé és cert que les coses han millorat substancialment (veure ministres de González vs ministres de Zapatero) la percepció ens enganya i no ens mostra fidelment la realitat, que d'una manera clara titulava l'altre dia el diari El Punt Avui: Les dones ocupen un de cada cinc escons en parlaments d'arreu del món
Les dades, doncs, són prou clares, malgrat la nostra percepció ens faci veure un miratge: que la igualtat, sobretot a la política, ja s'ha assolit.
Jo seguiré parant l'orella al què diu la Pia Bosch... i quan amb la mateixa fermesa que afirma ara que hi ha massa corbata afirmi que la qüestió s'ha equilibrat, llavors sí, la igualtat serà real... encara que potser aleshores tindrem la percepció que només manen les dones!
Les dades, doncs, són prou clares, malgrat la nostra percepció ens faci veure un miratge: que la igualtat, sobretot a la política, ja s'ha assolit.
Jo seguiré parant l'orella al què diu la Pia Bosch... i quan amb la mateixa fermesa que afirma ara que hi ha massa corbata afirmi que la qüestió s'ha equilibrat, llavors sí, la igualtat serà real... encara que potser aleshores tindrem la percepció que només manen les dones!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada