Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dijous, 16 de juny del 2011
#Aixino #indignats, voler coaccionar i silenciar el #Parlament no és el camí!
Us imagineu si en comptes d'indignats haguéssin estat militars els qui haguéssin volgut fer callar el Parlament ahir? El Parlament de Catalunya, com a màxim òrgan de representació civil, ciutadana i democràtica del nostre País, no es pot voler silenciar de cap manera, ni per la civil (incívica, sens dubte), ni per la militar! Per fer callar un polític, res millor que no votar-lo!
Pot no agradar-nos aquest sistema democràtic, poden no agradar-ne ni els partits ni els polítics que actualment ens representen, pot no agradar-nos el sistema d'elecció dels nostres representants polítics que de moment tenim, però aquests no són motius sificients per voler impedir el normal funcionament de les nostres institucions democràtiques.
Afortunadament els indignats són molts més dels que van actuar bel·ligerantment contra els representants polítics, afortunadament molts indignats van mantenir ahir una actitud cívica, de queixa, crítica, però íntegrament cívica...
Que tristes les imatges d'ahir... m'entristeixen més que no pas m'indignen... Veure parlamentaris perseguits, pintats amb esprais, escopits és molt trist i diu molt poc d'un moviment que es defineix com a pacifista i no violent... La indignació no és una credencial d'impunitat!
En fi, com més d'un ha comentat aquestes darreres hores, les minories dels indignats i dels polítics deslegitimen, massa sovint, llurs causes...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És eident, benvolgut Roger, que davant uns mateixos fets en fem lectures diferents, tal i com queda palès en el meu bloc.
ResponEliminaUna encaixada.
I tan que sí, Sam! La vaig llegir, la teva lectura http://samenfot.blogspot.com/2011/06/parides-pensaments-atipics-rareses-i_15.html, i no ha passat ni passarà, en va...
ResponEliminaMoltes gràcies per dir-hi la teva Sam!