Madremanya és un bonic poble rural del Gironès. Situat als peus dels Àngels, a la pàgina web municipal descriu que el seu terme "
és accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra del Montnegre i pels orientals de la serra de Vall-lloreda o de la Mare de Déu dels Àngels. Pel sector nord-oriental forma part de la Plana Empordanesa. Aquesta geografia és la que fa que Madremanya, tot i pertànyer al Gironès, participi en molt bona part de la idiosincràsia i el paisanatge típic de l'Empordà. També això explica que a Madremanya hi hagi tanta tirada cap a Girona com cap a La Bisbal de l'Empordà".
El divendres a la nit, passades les deu, fèiem camí cap a aquest bonic poble del Gironès. Una roja lluna, quasi plena, sobrevolava sobre els gira sols adormits, a tocar del nucli del poble. Aparquem el cotxe i ens endinsem dins el poble pels seus carrers cantelluts amb voltes, fins trobar la Plaça Major. S'hi celebren les actuacions de Madremanys del
4rt Festival Emergent [web].
La Plaça Major fa goig!. És plena de taules i cadires, i gent!. Un gran escenari presideix la plaça, on
Eduard Biosca, humorista, fa una estona que ha començat a desgranar el seu monòleg: parla dels peixos i la seva curta memòria, de la creació i de la crua naturalesa a la qual, Déu, va sotmetre als animals: la llei del més fort: mengeu-vos entre vosaltres!.
Bufa un suau vent que ens refresca les galtes i els clatells, però que fa patir, alhora, els organitzadors. A les acaballes dels monòlegs d'Eduard Biosca, la prudència mana i els tècnics baixen el pont de llum i el fons d'escenari: no les tenen totes.
Jordi Garcia i Miquel Sempere (també components d'
Hermano Loco), músics flamencs empordanesos, i insultantment joves, fan la seva breu, però intensa actuació a peu de plaça, al costat de l'escenari. A partir d'aquell moment l'escenari esdevé un espectador més...
Valeria Guglietti ens il·lusiona amb les seves ombres xineses, petites històries que ens fan reviure el cinema abans del cinema... jocs de mans, il·lusions, personatges que prenen vida tan sols amb l'ombra que projecten...
Roger Mas (i
MySpace) i les seves cançons tel·lúriques omplen la plaça de nimfes que
s'esfumen entre els núvols de la fàbrica de guix... Roger Mas és un cantautor místic
tocat per un polsim de bogeria derivada de la sàvia filosofia de
Francesc Pujols ( i
Fundació Francesc Pujols i
wiki), qui també ha
tocat a
Quimi Portet. No falta, en el repertori, la versió de Ni una sola paraula, de
Paulina Rubio.
Encandila, com sempre que la canta, el públic.
Els actors del Kulactiu ens ofereixen píldores d'humor, a voltes de l'absurd, a voltes hilarant...
I arriba
Sanjosex (i
MySpace i
bloc) amb la seva guitarra i les seves històries quotidianes d'amors i pensaments, camins i caminants i dies laborals estressants. Cantant quasi accidental, arquitecte de professió, militant de la Bisbal (i del baix Ter), va demanar expressament cantar a Madremanya (picada d'ullet!). Les seves cançons són retalls de la nostra vida que els canta amb unes composicions marcades per un estil propi de cantar, tocar la guitarra i moure's a l'escenari.
I per arrodonir la vetllada el fotògraf David Julià i el seu
foto sketch, fet al llarg de la nit, copsant l'ambient i la gent d'una nit d'estiu a Madremanya...
--------------------------------
pd1: TV3 - El Club - Roger Mas: "Ni una sola paraula"
pd2: Roger Mas i Sanjosex - Ni una sola paraula (Paulina Rubio)
pd3: Roger Mas - Caminant
pd4: Roger Mas - I la pluja es va assecar...
pd5: Roger Mas - Oda a Francesc Pujols
pd6: Quimi Portet - Francesc Pujols
pd7: SANJOSEX, Temps o rellotge (VIDEOCLIP)
pd8: SANJOSEX, Córrer
pd9: SANJOSEX, Dia a Dia a Dia
pd10: va ser el bon amic Dani Mundet (
facebook) qui, fa uns anys, em va parlar de Roger Mas. Des d'aleshores el segueixo i compro els seus treballs. va ser el bon amic Pau Guillamet (
Guillamino, i
MySpace) qui, deu fer un parell d'anys, potser més, em va parlar de Sanjosex. Des d'aleshores el segueixo i compro els seus treballs.
pd11: perquè no es va sumar Sanjosex, com ha fet aguna altra vegada (pd2) a la interpretació de Ni una sola paraula de Paulina Rubio que versiona Roger Mas?
pd12: estava content, l'Albert Peracaula, alcalde de Madremanya i company del Consell Comarcal del Gironès, veient com un any més el poble i d'altra gent sent la crida de l'Emergent!.
